Josef, l?esclau
Confian?a
Segons els nostres Savis, Josef va estar esclavitzat durant tretze anys. Primer, un any a casa de Potifar, despr?s, deu anys a la pres? fins la alliberaci? del Coper Reial, i despr?s altres dos, per c?stig per haver confiat en el Coper, enlloc de confiar en el Creador.
Ja en el primer any Josef ens d?na una lli?? molt important de lleialtat i bon servei, malgrat el fet d??sser esclau ?bviament en contra de la seva voluntat. ?s molt important con?ixer les seves reaccions i el seu comportament ja que, en algun sentit, nosaltres tamb? som esclaus del Creador, com diu la Tor? al final del cap?tol 25 de Wa?cr? (Lev?tic).
Com exemple, podem posar les respostes de Josef a les peticions de la dona de Potifar, que l?incita a l?adulteri amb ella. Ente altres coses, Josef li diu que el seu amo confia en ell, i per tant no pot faltar a aquesta confian?a. Josef diu que Potifar confia tant en ell que ha posat en les seves mans la direcci? de totes les seves possessions i seria una ingratitud (a part del pecat de l?adulteri) si ell li fes cas a ella.
El pa que menjava
Nom?s hi havia una excepci? en la confian?a depositada per Potifar en ell: el pa que menjava. Els Savis donen dos significats a aquesta expressi?: el significat senzill, que diu que hi havia una comptabilitat dels aliments que prenia Josef, ja que estava prohibit que els esclaus menjassin res m?s que pa, per tal de remarcar la seva inferioritat. I malgrat que ell era el responsable de la rebosteria del palau de Potifar, que com ministre del Fara? segurament no li mancava menjar i hauria passat desapercebuda la desaparici? d?una verdureta o d?un tros de carn, de totes maneres Josef no faltava a la confian?a depositada en ell i no menjava m?s que pa.
La segona explicaci? diu que amb aquesta expressi? es referien a les relacions sexuals amb la seva muller. El ?menjar pa? ?s un eufemisme per les relacions sexuals, com diu el Llibre dels Proverbis. Hem de tenir en compte que Potifar era un eunuc, estava castrat, i segurament no tenia relacions maritals amb la seva muller que romania desesperada a casa, sense cap possibilitat de donar satisfacci? a les seves necessitats biol?giques. Per? n?estava gel?s d?ella i no li permetia satisfer les seves necessitats amb altres homes.
Un ajut especial
Aix? no bastava. Josef tamb? tenia un ajut especial. Potifar diu que se n?ha adonat que el Creador ?s amb Josef en tot el que fa. Tothom pregunta com ?s possible que una persona com Potifar vegi el Creador; tamb? es pregunten el fet en si: com ?s possible veure el Creador, encara que sigui un profeta.
La resposta ?s que Josef estava avesat a demanar ajuda al Creador abans de comen?ar qualsevol tasca, i de donar-li les gr?cies quan l?acabava exitosament. No es tractava tan sols de demanar ajut per evitar el sofriment que podia representar tenir l?amo insatisfet, la necessitat de fer-ho b? per tal de que Potifar no s?enfad?s. Era m?s, seguint la mateixa l?nia que hem vist abans. Josef es veu obligat moralment a procurar que el seu treball sigui perfecte, dins les limitacions humanes. Els Savis diuen: com ?s possible satisfer l?amo? Si el te ?s massa calent, protestar?, i si es massa fred, tamb?. Si ?s massa concentrat no li agradar? i si est? massa dilu?t, protestar?. Nom?s la Gr?cia Divina li pot donar la resposta adequada, i Josep l?apel?la per donar el millor de si.
D?esclau a virrei
El mateix comportament tendr? dins la pres? durant els dotze anys que hi va estar, de manera que el ministre de la pres? li posa en les seves mans la direcci? de totes les presons.
Aquest comportament ?s el que el fa arribar, al cap i a la fi, a ser el Virrei del gran imperi egipci, rebent en les seves mans la direcci? de tota aquella pot?ncia mundial.
No podem esperar a adquirir els bons costums, la lleialtat, la laboriositat, quan ja som candidats a la presid?ncia. Els bons costums han de comen?ar des dels primers passos, des de la primera fase. No pot ser nom?s un utensili per aconseguir uns profits, sin? que ha de ser un comportament natural, part integral de la nostra personalitat, del nostre car?cter.
Com ja hem vist, no es tracta d?aprendre un comportament pel cas de que vulguem ser Virreis, o pel cas de convertir-nos en esclaus d?algun Potifar, cosa que pot semblar-nos, l?gicament, molt llunyana. Es tracta d?una necessitat vital per tots i cadascun de nosaltres, ja que som servents del Creador, i hem de procurar que totes les nostres accions estiguin dirigides per aquesta perseveran?a que hem vist en a figura de Josef, per la seva lleialtat incondicional. No se tracta de consells en l?aire sin? de instruccions formals per a la nostra conducta di?ria: lleialtat, laboriositat.
Rab? Niss?n Ben Avraham
15/12/2011