Comentari a la Paraixà de Waiéixev

Josef, l’esclau

Confiança

Segons els nostres Savis, Josef va estar esclavitzat durant tretze anys. Primer, un any a casa de Potifar, després, deu anys a la presó fins la alliberació del Coper Reial, i després altres dos, per càstig per haver confiat en el Coper, enlloc de confiar en el Creador.

Ja en el primer any Josef ens dóna una lliçó molt important de lleialtat i bon servei, malgrat el fet d’ésser esclau òbviament en contra de la seva voluntat. És molt important conèixer les seves reaccions i el seu comportament ja que, en algun sentit, nosaltres també som esclaus del Creador, com diu la Torà al final del capítol 25 de Waïcrà (Levític).

Com exemple, podem posar les respostes de Josef a les peticions de la dona de Potifar, que l’incita a l’adulteri amb ella. Ente altres coses, Josef li diu que el seu amo confia en ell, i per tant no pot faltar a aquesta confiança. Josef diu que Potifar confia tant en ell que ha posat en les seves mans la direcció de totes les seves possessions i seria una ingratitud (a part del pecat de l’adulteri) si ell li fes cas a ella.

El pa que menjava

Només hi havia una excepció en la confiança depositada per Potifar en ell: el pa que menjava. Els Savis donen dos significats a aquesta expressió: el significat senzill, que diu que hi havia una comptabilitat dels aliments que prenia Josef, ja que estava prohibit que els esclaus menjassin res més que pa, per tal de remarcar la seva inferioritat. I malgrat que ell era el responsable de la rebosteria del palau de Potifar, que com ministre del Faraó segurament no li mancava menjar i hauria passat desapercebuda la desaparició d’una verdureta o d’un tros de carn, de totes maneres Josef no faltava a la confiança depositada en ell i no menjava més que pa.

La segona explicació diu que amb aquesta expressió es referien a les relacions sexuals amb la seva muller. El ‘menjar pa’ és un eufemisme per les relacions sexuals, com diu el Llibre dels Proverbis. Hem de tenir en compte que Potifar era un eunuc, estava castrat, i segurament no tenia relacions maritals amb la seva muller que romania desesperada a casa, sense cap possibilitat de donar satisfacció a les seves necessitats biològiques. Però n’estava gelós d’ella i no li permetia satisfer les seves necessitats amb altres homes.

Un ajut especial

Això no bastava. Josef també tenia un ajut especial. Potifar diu que se n’ha adonat que el Creador és amb Josef en tot el que fa. Tothom pregunta com és possible que una persona com Potifar vegi el Creador; també es pregunten el fet en si: com és possible veure el Creador, encara que sigui un profeta.

La resposta és que Josef estava avesat a demanar ajuda al Creador abans de començar qualsevol tasca, i de donar-li les gràcies quan l’acabava exitosament. No es tractava tan sols de demanar ajut per evitar el sofriment que podia representar tenir l’amo insatisfet, la necessitat de fer-ho bé per tal de que Potifar no s’enfadàs. Era més, seguint la mateixa línia que hem vist abans. Josef es veu obligat moralment a procurar que el seu treball sigui perfecte, dins les limitacions humanes. Els Savis diuen: com és possible satisfer l’amo? Si el te és massa calent, protestarà, i si es massa fred, també. Si és massa concentrat no li agradarà i si està massa diluït, protestarà. Només la Gràcia Divina li pot donar la resposta adequada, i Josep l’apel·la per donar el millor de si.

D’esclau a virrei

El mateix comportament tendrà dins la presó durant els dotze anys que hi va estar, de manera que el ministre de la presó li posa en les seves mans la direcció de totes les presons.

Aquest comportament és el que el fa arribar, al cap i a la fi, a ser el Virrei del gran imperi egipci, rebent en les seves mans la direcció de tota aquella potència mundial.

No podem esperar a adquirir els bons costums, la lleialtat, la laboriositat, quan ja som candidats a la presidència. Els bons costums han de començar des dels primers passos, des de la primera fase. No pot ser només un utensili per aconseguir uns profits, sinó que ha de ser un comportament natural, part integral de la nostra personalitat, del nostre caràcter.

Com ja hem vist, no es tracta d’aprendre un comportament pel cas de que vulguem ser Virreis, o pel cas de convertir-nos en esclaus d’algun Potifar, cosa que pot semblar-nos, lògicament, molt llunyana. Es tracta d’una necessitat vital per tots i cadascun de nosaltres, ja que som servents del Creador, i hem de procurar que totes les nostres accions estiguin dirigides per aquesta perseverança que hem vist en a figura de Josef, per la seva lleialtat incondicional. No se tracta de consells en l’aire sinó de instruccions formals per a la nostra conducta diària: lleialtat, laboriositat.

Rabí Nissán Ben Avraham
15/12/2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *