Treball o excusa?
Quant i quins?
A la p?gina 49b del Tractat de Xabat, un dels 63 tractats del Talmud, hi ha una pol?mica sobre els 39 treballs creatius que estan prohibits en Xabat. La pol?mica no ?s ni sobre la quantitat, ni sobre quins s?n aquests treballs prohibits, sin? sobre la font que digui que s?n efectivament 39, ni m?s ni manco.
Ja que, sorprenentment, la Tor? Escrita no diu enlloc ni quants s?n ni quins s?n, i la pregunta ?s on hi ha alguna insinuaci? que ens permeti entendre millor el tema. No significa aix? que no puguem con?ixer per la Tor? Oral quins s?n aquests treballs, ni que la informaci? que ens pugui donar la Tor? Oral sigui de menor qualitat o valor, en absolut! Nom?s significa que ens interessa saber si estan insinuades igualment a l?Escrita o foren trasmeses ?nicament per mitj? de l?Oral.
Pol?mica talm?dica
La p?gina del Talmud a qu? em referesc, parla de la controv?rsia entre el rab? Hanin? bar Ham? i rab? Ionatan bar El?azar en nom de rab? Xim?on bar rab? Iossi ben Lacunya.
El primer, rab? Hanin?, diu que corresponen als treballs de la construcci? del Tabernacle, o sia que tots i cadascun dels treballs que v?ren esser necessaris per a la seva construccions s?n considerats treballs creatius i s?n els que estan prohibits en Xabat.
El segon, rab? Ionatan, diu que corresponen a les vegades que est? escrita la paraula ?mlakh?? o les seves declinacions ?mlakht?? i ?ml?khet?, a la Tor?. Aquesta definici? resulta conflictiva, ja que hi ha dues expressions a la Tor? que no sabem com interpretar. La primera ?s quan parla de Iossef a la casa de Potifar, quan diu que torn? a casa per fer el seu ?treball?: era realment la seva intenci? fer el ?treball? i per tant hem de comptar aquesta paraula en el c?mput de les prohibides en Xabat, o se tractava nom?s d?una excusa per poder veure la muller de Potifar, i per tant no era un vertader ?treball? que puguem tenir en compte? El segon dubte es refereix a quan diu, al cap. 36 verset 7 de l??xode, la paraix? d?aquesta setmana, que ja havien acabat el ?treball?, no en el sentit de treball creatiu sin? en el de ?obligaci?? que tenien de completar el Tabernacle. I els dos dubtes depenen un de l?altre, ja que si el treball de Iossef era real, significa que al nostre verset es tracta de l?obligaci?, i si hem de comprendre que aqu? es parla d?un treball com els altres, resulta que Iossef nom?s posava una excusa?
A continuaci?, el Talmud aporta una ajuda a rab? Hanin? diguen que hi ha una ?baraita?, una font externa a la Mixn?, que diu igual que rab? Hanin?, explicant cadascun dels 39 treballs que es feien a la construcci? del Tabernacle i que per tant estan prohibits en Xabat.
El Tabernacle del M?n
De totes maneres, normalment ens referim als treballs necessaris per a la construcci? del Tabernacle com la font de la prohibici?. M?s encara, es crea un paral?lelisme entre la creaci? del M?n a mans del Creador i la del Tabernacle a mans de l?Home. I que noltres seguim la nostra creativitat a cada dia que seguim obrant per tal de convertir el M?n sencer en un Tabernacle on puguem disfrutar de la Pres?ncia Divina.
Rab? Ionatan aporta un detall interessant?ssim amb el dubte sospesat que ens presenta, com si volgu?s dir que si vols arribar a la conclusi? del Tabernacle Universal ?s necessari no perdre el temps amb excuses que, a part de demorar el final de la construcci?, pot posar en greu perill la teva pr?pia aportaci?, ja que aquestes excuses poden resultar una trampa que si arribes a caure-hi, com quasi li pass? a Iossef, hagu?s annulat el ?treball? de tota la seva vida.
Rab? Niss?n Ben Avraham
24/02/2011