Presoners de guerra, pros?lits i enemics de l?alma
Enemics de l?alma
Ja en els primers dies d?identitat nacional hebrea, poc despr?s de sortir del Pa?s d?Esclavitut, Egipte, ens trobam amb dos tipus diferents de pobles que es posen en contacte amb noltres.
La primera trobada ?s especialment trum?tica. Es tracta del poble amalequita, els descendents d?Amalec, el n?t d?Essau. No parlarem ara de la psicologia amalequita, sin? que ens limitarem als fets: en les primeres tres setmanes despr?s de sortir d?Egipte apareixen els amalequites i entablen batalla amb noltres, sense cap ?casus belli? ? motiu de guerra. El Midr?ix diu que no podia soportar la idea d?un Poble Especial invencivle, guardat pels n?vols divins.
La aparici? del Poble d?Israel a l?escenari de la Hist?ria Mundial havia causat una desmoralitzaci? general dels pobles cananeus, com ja podem llegir al C?ntic de la Mar (?xode 15:14-16).
I per tant el Poble Amalequita intenta demostrar que no ?s cert, que es tracta d?un poble completament normal, afrontant aix? el perill de sortir de la trobada severament damnat. Amb aix? es converteix en el nostre gran enemic, ja que demostra ?sser el negatiu de la nostra personalitat.
Prototip de pros?lits
Per? un altre poble ens vol trobar, i aquests amb molt bones intencions. Primer arriba el sogre de Moix?, Itr?, que declara la seva intenci? d?acompanyar al Poble d?Israel i participar de la seva sort. Per? Itr? no es limita a seguir el Poble d?Israel tot sol, sin? que se?n va a cercar la resta de la seva fam?lia, la tribu dels Quenites, que s?estableixen a la Terra d?Israel, junt amb les dotze tribus d?Israel.
Ells s?n el prototip dels pros?lits, que abandonen la seva casa, la seva fam?lia, la seva cultura, per tal d?integrar-se al Poble d?Israel i, el que ?s m?s important, al D-?u d?Israel. El Talmud resumeix diguent que a 36 llocs diferents adverteix la Tor? als jueus que no maltractin els pros?lits, per demostrar la import?ncia que tenen.
Presoners, esclaus i fills de N?ah
Un tercer grup formen tota la resta de pobles del M?n, la resta dels fills de N?ah, que poden triar entre els Amalequites i els Quenites. No es tracta en absolut de convertir-se al judaisme, sin? d?acceptar les directrius de la Tor? en el que es refereix al comportament com a poble: abandonar la idolatria i establir una xarxa de jutges i de dirigents que ajudin a cada poble a comportar-se correctament en temes d??tica i relacions socials.
Uns pocs, pobles o individus, poden optar per integrar-se al Poble d?Israel. La questi? ?s si s?n ells que han de triar o si els jueus els poden ajudar a fer l?elecci?.
Per exemple, hi ha el cas dels esclaus cananeus que, des del moment en que entraven a la casa d?un jueu, es convertien en uns semi-jueus, de manera que en el moment d??sser alliberats es convertien autom?ticament en jueus 100%.
Per? aquesta possibilitat ?s perillosa, com ?s l?gic, com podem veure amb el cas dels Guivonites, al Llibre de Josu? (cap. 9) i t? les seves condicions.
Una ramificaci? d?aquesta possibilitat ?s el cas de la presonera de guerra que el soldat vol convertir-la en la seva muller. Per una part, en ninguna ocasi? el matrimoni no podr? ?sser for?at, i per una altra part es tracta d?una presonera de guerra. Com es pot fer d?una manera adequada?
?s clar que el proc?s normal d?integraci? ?s el que fan la majoria dels pros?lits, que despr?s de demostrar la seva ferma intenci? de formar part del Poble d?Israel, per amor al D-?u d?Israel, estudiant les Lleis de la Tor? i del Poble, consolidades durant m?s de tres mil tres cents anys, convivint amb una comunitat jueva, etc.
Per aquests que lluiten per integrar-se al Poble d?Israel hi ha la gran profecia d?Isa?es, al cap?tol 56:6-7, que el Creador els alegrar? al Temple de Jerusalem.
Rab? Niss?n Ben Avraham
7/09/2011