Comentari a la paraixà de Ki Tecé

Presoners de guerra, prosèlits i enemics de l’alma

Enemics de l’alma

Ja en els primers dies d’identitat nacional hebrea, poc després de sortir del País d’Esclavitut, Egipte, ens trobam amb dos tipus diferents de pobles que es posen en contacte amb noltres.

La primera trobada és especialment trumàtica. Es tracta del poble amalequita, els descendents d’Amalec, el nét d’Essau. No parlarem ara de la psicologia amalequita, sinó que ens limitarem als fets: en les primeres tres setmanes després de sortir d’Egipte apareixen els amalequites i entablen batalla amb noltres, sense cap “casus belli” – motiu de guerra. El Midràix diu que no podia soportar la idea d’un Poble Especial invencivle, guardat pels núvols divins.

La aparició del Poble d’Israel a l’escenari de la Història Mundial havia causat una desmoralització general dels pobles cananeus, com ja podem llegir al Càntic de la Mar (Èxode 15:14-16).

I per tant el Poble Amalequita intenta demostrar que no és cert, que es tracta d’un poble completament normal, afrontant així el perill de sortir de la trobada severament damnat. Amb això es converteix en el nostre gran enemic, ja que demostra ésser el negatiu de la nostra personalitat.

Prototip de prosèlits

Però un altre poble ens vol trobar, i aquests amb molt bones intencions. Primer arriba el sogre de Moixé, Itró, que declara la seva intenció d’acompanyar al Poble d’Israel i participar de la seva sort. Però Itró no es limita a seguir el Poble d’Israel tot sol, sinó que se’n va a cercar la resta de la seva família, la tribu dels Quenites, que s’estableixen a la Terra d’Israel, junt amb les dotze tribus d’Israel.

Ells són el prototip dels prosèlits, que abandonen la seva casa, la seva família, la seva cultura, per tal d’integrar-se al Poble d’Israel i, el que és més important, al D-éu d’Israel. El Talmud resumeix diguent que a 36 llocs diferents adverteix la Torà als jueus que no maltractin els prosèlits, per demostrar la importància que tenen.

Presoners, esclaus i fills de Nóah

Un tercer grup formen tota la resta de pobles del Món, la resta dels fills de Nóah, que poden triar entre els Amalequites i els Quenites. No es tracta en absolut de convertir-se al judaisme, sinó d’acceptar les directrius de la Torà en el que es refereix al comportament com a poble: abandonar la idolatria i establir una xarxa de jutges i de dirigents que ajudin a cada poble a comportar-se correctament en temes d’ètica i relacions socials.

Uns pocs, pobles o individus, poden optar per integrar-se al Poble d’Israel. La questió és si són ells que han de triar o si els jueus els poden ajudar a fer l’elecció.

Per exemple, hi ha el cas dels esclaus cananeus que, des del moment en que entraven a la casa d’un jueu, es convertien en uns semi-jueus, de manera que en el moment d’ésser alliberats es convertien automàticament en jueus 100%.

Però aquesta possibilitat és perillosa, com és lògic, com podem veure amb el cas dels Guivonites, al Llibre de Josuè (cap. 9) i té les seves condicions.

Una ramificació d’aquesta possibilitat és el cas de la presonera de guerra que el soldat vol convertir-la en la seva muller. Per una part, en ninguna ocasió el matrimoni no podrà ésser forçat, i per una altra part es tracta d’una presonera de guerra. Com es pot fer d’una manera adequada?

És clar que el procès normal d’integració és el que fan la majoria dels prosèlits, que després de demostrar la seva ferma intenció de formar part del Poble d’Israel, per amor al D-éu d’Israel, estudiant les Lleis de la Torà i del Poble, consolidades durant més de tres mil tres cents anys, convivint amb una comunitat jueva, etc.

Per aquests que lluiten per integrar-se al Poble d’Israel hi ha la gran profecia d’Isaïes, al capítol 56:6-7, que el Creador els alegrarà al Temple de Jerusalem.

Rabí Nissán Ben Avraham
7/09/2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *