Comentari a la paraixà de Huqqat

0 Comments

Els Núvols i la Font

Anys de càstig

Han acabat els anys de càstig imposat pel Creador. El Poble havia plorar gratuïtament després de sentir les paraules dels espies que els desesperaven de la possibilitat de conquerir la Terra Promesa. El càstig imposat els donava el que preferien: no volien entrar a la Terra Promesa, doncs que no hi entrin.

Quaranta anys són molts, tota una generació perduda per una por de provar les seves possibilitats, de posar en marxa el seu potencial.

La vida n’està plena de ocasions perdudes per manca d’esperit, per indecisió o per desesperança. Els mestres, els pares, els amics, et diuen que ho pots fer, però tu tens por. Sense acabar de comprendre de què. Moltes vegades es por de comprometre’s, de veure’s fermat a una decisió de la qual encara no n’està convençut del tot.

Plors d’impotència

Tal vegada aquells plors eren d’impotència, quan descobrien que no estaven preparats per donar el pas. Havien perdut el temps quan s’havien de preparar, ho havien deixat tot a la inèrcia, i quan arribava l’hora de l’exàmen, de posar en pràctica el que haurien d’haver après en aquell temps, els mancaven les forces.

Per tant, en aquells quaranta anys de càstig havien de recuperar el que havien perdut o el que havien mancat. El Creador els havia posat al davant tres líders especials, tres germans excepcionals que els havien guiat pacientment en tot aquell llarg nomadisme: Moixé, Aharon i Miriam. A dues passes de l’entrada a la Terra Promesa van desapareguent.

Núvols protectors

Miriam i Aharon desapareixen deixant el poble nu i bocabadat. I només ara som capaços de reconèixer els favors que rebiem gràcies a ells. Gràcies a les accions de Miriam rebiem l’aigua de la font i quan ella mor el Poble queda bocabadat i assedegat. I gràcies a les activitats d’Aharon teniem la protecció dels set núvols que cobrien la nostra nuesa a les dures condicions del desert: la seva mort ens deixa nus i exposats als perills, com diuen els Savis, que la desaparició dels núvols protectors fou la causa directa de l’atac dels Cananeus del sud.

La relació que tenia Aharon amb els núvols protectors era que ell s’encarregava de tranquilitzar la gent, quan hi havia baralles ell anava a parlar amb cadascun dels barallats i els proposava camins per annular la brega, el malentès o la disputa. D’aquesta manera permetia que la Presència Divina romangués dins el Poble, i aquesta es manifestava en els set núvols de glòria que els envoltaven. El significat de les paraules dels Savis és ben senzill: si voleu que la Presència Divina es manifesti entre vosaltres, heu de procurar que no hi hagi disputes entre els membres de la Comunitat.

La Font de Miriam

La Font de Miriam té un altre sentit. Darrerement pren força la demanda femenina per igualdat. La Torà declara que no hi ha diferència entre homes i dones a l’hora de rebre els premis o els càstigs per les seves obres: tots són iguals. El que si fa diferència són les funcions de cadascun: igual que no podem demanar a un home que, per aquesta vegada, s’encarregui de l’embaràs del fill, tampoc no podem demanar que la dona faci les feines peculiars del mascle. I estic parlant del cumpliments dels Manaments que tenen un horari fixe, que és l’única diferència halàkhica entre homes i dones.

Entre tots els Manaments, el més important és el de l’estudi de la Torà, que si bé la dona està obligada a conèixer totes les lleis per tal de poder cumplir-les (o sia, l’estudi pràctic), una vegada apreses no té cap obligació de seguir estudiant, mentres que l’home ha de seguir amb l’estudi de la Torà dia i nit (o sia, l’estudi acadèmic). Aquesta missió és prou feixuga, i pocs homes poden cumplir-la correctament: només en aquelles famílies en que la dona allibera el seu marit de les tasques domèstiques per tal que pugui cumplir son deure de l’estudi de la Torà. I diuen els Savis que aquest és el significat de la Font de Miriam: l’aigua de la Torà depèn directament de l’esforç que fan les dones per permetre que els marits es dediquin a l’estudi acadèmic, especulatiu i teorètic.

La terapia presa pel Poble, pels seus líders, per tal de poder recuperar les forces, l’ànim, per la conquesta del país, depenia de les dues funcions que hem vist. Els núvols i la font. En primer lloc, consolidar l’esperit de grup, l’unió entre els membres, que és el que dóna forces quan es senten desfallits o en perill. I en segon lloc, el saber què fer en casos extrems o d’estrès, per haver estudiat atentament totes les possibilitats.

Rabbí Nissán Ben Avraham
29/06/2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.