Existiren realment els gegants b?blics?
Els gegants b?blics
Existiren realment els gegants b?blics?
B?, conv? recordar que la Tor? no ?s un llibre d?arqueologia, ni tampoc d?hist?ria: ?s un llibre prof?tic que parla de la profecia, que relata el contacte directe i conscient de l?home amb el Creador. I per tant, tots els detalls que puguem trobar en el relate b?blic han de tenir alguna cosa que veure amb aquest contacte: coses positives o negatives, de condicions o fases d?un proc?s llarg, de definicions i de l?mits de la profecia.
Per tant, hem de trobar la ?connexi? prof?tica? dels detalls hist?rics per tal de comprendre adequadament el relate, que si no ?s aix? ens perdem el m?s important.
Obligaci? d?estudiar hist?ria
Altre punt que conv? recordar i tenir molt en compte ?s que tenim l?obligaci?, expressada al Deut. 32:7 ?recorda la hist?ria del M?n, compreneu els anys de les generacions; pregunta ton pare i te la dir?, els Savis i t?ho explicaran?. Aquest manament expressa l?obligaci? que tenim de comprendre els processos hist?rics, des del punt de vista de la evoluci? prof?tica, o sia del contacte Creador-Home. Tots els llibres b?blics estan enfocats en aquest sentit, i si no ho tenim en compte, no ens ser? possible entendre res en absolut.
Tornem al tema dels gegants.
La Tor? diu que tot voltant la Terra d?Israel hi havia uns pobles gegantins: els Refaim, els Zuzim o Zamzumim, els Emim, els Horim i els Auim.
La Tor?, al cap?tol 14 del G?nesi, diu que en temps d?Avraham vengueren cinc pobles llevantins de la Mesopot?mia que exterminaren els gegants, i un dels refugiats vengu? a anunciar a Avraham que havien raptat el seu nebot Lot.
Aleshores, tots aquests pobles havien desaparegut i altres pobles ?normals? havien ocupat el seu lloc: els Edomites havien conquerit la terra dels Horim al sud-est, els Moavites la dels Emim i els Amonites la dels Zuzim a l?est, els Filisteus cretencs la dels Auim al sud-oest. Sembla que malgrat haver-los eliminat com pobles, encara en quedaven alguns individus.
Tamb? al Pa?s en si hi havia gegants, i hi romangueren fins molt tard, fins els temps del Rei David, que lluit? contra els fills de Raf?: Ixb?, Saf i Goliat.
El gran home entre els gegants
La clau per entendre qu? s?n aquests gegants la podem veure al Llibre de Iehoix?a (Josu?) quan diu, al final del cap?tol 14, que ?l?antic nom de Hevron era Qiriat Arb?, el gran home entre els gegants?. Els Savis expliquen que es refereix a Avraham, que era m?s gran que aquells gegants.
A qu? es refereixen quan diuen una cosa aix?? A l?altura d?Avraham, que seria major que la dels gegants? Seria estrany, no?
O sia, que el sentit de la paraula ?gegant?, que significa ?una persona de gran tamany? pot ser no tracti del f?sic de la persona, sin? de l?espiritual o de l??tic i moral.
El Midr?ix diu que els gegants no moriren al Diluvi. Ells no estaven ?contaminats? pels pecats de la resta de la Humanitat, i no necessitaren ni tan sols una Arca, com la necessit? N?ah (No?), per tal de sobreviure.
Moix? temia els gegants
Es tractava de gent superdotada, amb grans ?nimes, esperits de governadors i de l?ders, capa?os de convertir el M?n en un parad?s, per? que les tudaven, i que en lloc d?aprofitar-les per fer el be en aquest M?n no pensaven m?s que en treure?n profit personal, com aquell que vengu? a avisar a Avraham que havien raptat el seu nebot, i tot el que volia era, com diu el Midr?ix que Raixi cita, que mor?s Avraham en el combat i ell pogu?s quedar-se amb la seva dona, Sar?.
Moix? temia els gegants, Og, rei de Baix?n, perqu? tenien un gran potencial i l??nima de Moix? sabia captar l?esplendor d?aquelles ?nimes, les ?nimes que podien conduir el M?n abans de la aparici? de la Tor? i del Poble que vol caminar a sa llum.
Pot ser que Moix? no arrib?s a comprendre que hi hagu?s persones en el M?n que, tenguent un potencial tan gran, no l?aprofitassin correctament. Que si fos aix?, la lluita contra ells seria molt dura.
Avui en dia tamb? hi ha gegants, esperits superdotats, esperits ?tics, ?nimes que volen fer el be, per? no s?n capa?os de traduir el seu potencial en accions positives i s?omplen de cr?tiques, reprovacions i objeccions que els impedeixen pensar en fer bones accions.
El Poble d?Avraham, els alumnes de Moix?, feim els possibles per convertir el nostre potencial en accions, sense permetre que la cr?tica ens estorbi les nostres bones accions.
Por Rabb? Niss?n Ben Avraham
3/08/2011