Comentari a la paraixà de Dvarim

Existiren realment els gegants bíblics?

Els gegants bíblics

Existiren realment els gegants bíblics?

Bé, convé recordar que la Torà no és un llibre d’arqueologia, ni tampoc d’història: és un llibre profètic que parla de la profecia, que relata el contacte directe i conscient de l’home amb el Creador. I per tant, tots els detalls que puguem trobar en el relate bíblic han de tenir alguna cosa que veure amb aquest contacte: coses positives o negatives, de condicions o fases d’un procés llarg, de definicions i de límits de la profecia.

Per tant, hem de trobar la ‘connexió profètica’ dels detalls històrics per tal de comprendre adequadament el relate, que si no és així ens perdem el més important.

Obligació d’estudiar història

Altre punt que convé recordar i tenir molt en compte és que tenim l’obligació, expressada al Deut. 32:7 “recorda la història del Món, compreneu els anys de les generacions; pregunta ton pare i te la dirà, els Savis i t’ho explicaran”. Aquest manament expressa l’obligació que tenim de comprendre els processos històrics, des del punt de vista de la evolució profètica, o sia del contacte Creador-Home. Tots els llibres bíblics estan enfocats en aquest sentit, i si no ho tenim en compte, no ens serà possible entendre res en absolut.

Tornem al tema dels gegants.

La Torà diu que tot voltant la Terra d’Israel hi havia uns pobles gegantins: els Refaim, els Zuzim o Zamzumim, els Emim, els Horim i els Auim.

La Torà, al capítol 14 del Gènesi, diu que en temps d’Avraham vengueren cinc pobles llevantins de la Mesopotàmia que exterminaren els gegants, i un dels refugiats vengué a anunciar a Avraham que havien raptat el seu nebot Lot.

Aleshores, tots aquests pobles havien desaparegut i altres pobles ‘normals’ havien ocupat el seu lloc: els Edomites havien conquerit la terra dels Horim al sud-est, els Moavites la dels Emim i els Amonites la dels Zuzim a l’est, els Filisteus cretencs la dels Auim al sud-oest. Sembla que malgrat haver-los eliminat com pobles, encara en quedaven alguns individus.

També al País en si hi havia gegants, i hi romangueren fins molt tard, fins els temps del Rei David, que lluità contra els fills de Rafà: Ixbí, Saf i Goliat.

El gran home entre els gegants

La clau per entendre què són aquests gegants la podem veure al Llibre de Iehoixúa (Josuè) quan diu, al final del capítol 14, que “l’antic nom de Hevron era Qiriat Arbà, el gran home entre els gegants”. Els Savis expliquen que es refereix a Avraham, que era més gran que aquells gegants.

A què es refereixen quan diuen una cosa així? A l’altura d’Avraham, que seria major que la dels gegants? Seria estrany, no?

O sia, que el sentit de la paraula ‘gegant’, que significa ‘una persona de gran tamany’ pot ser no tracti del físic de la persona, sinó de l’espiritual o de l’ètic i moral.

El Midràix diu que els gegants no moriren al Diluvi. Ells no estaven ‘contaminats’ pels pecats de la resta de la Humanitat, i no necessitaren ni tan sols una Arca, com la necessità Nóah (Noè), per tal de sobreviure.

Moixé temia els gegants

Es tractava de gent superdotada, amb grans ànimes, esperits de governadors i de líders, capaços de convertir el Món en un paradís, però que les tudaven, i que en lloc d’aprofitar-les per fer el be en aquest Món no pensaven més que en treure’n profit personal, com aquell que vengué a avisar a Avraham que havien raptat el seu nebot, i tot el que volia era, com diu el Midràix que Raixi cita, que morís Avraham en el combat i ell pogués quedar-se amb la seva dona, Sarà.

Moixé temia els gegants, Og, rei de Baixàn, perquè tenien un gran potencial i l’ànima de Moixé sabia captar l’esplendor d’aquelles ànimes, les ànimes que podien conduir el Món abans de la aparició de la Torà i del Poble que vol caminar a sa llum.

Pot ser que Moixé no arribàs a comprendre que hi hagués persones en el Món que, tenguent un potencial tan gran, no l’aprofitassin correctament. Que si fos així, la lluita contra ells seria molt dura.

Avui en dia també hi ha gegants, esperits superdotats, esperits ètics, ànimes que volen fer el be, però no són capaços de traduir el seu potencial en accions positives i s’omplen de crítiques, reprovacions i objeccions que els impedeixen pensar en fer bones accions.

El Poble d’Avraham, els alumnes de Moixé, feim els possibles per convertir el nostre potencial en accions, sense permetre que la crítica ens estorbi les nostres bones accions.

Por Rabbí Nissán Ben Avraham
3/08/2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *