No volia resar
Un M?n perfecte
Si, no hi ha m?s remei que dir que el M?n ?s perfecte.
Ja que, qui pot dir que el M?n que el Creador ha fet no sigui perfecte?
Aix? implicaria que aquest Creador no ha sabut fer-ho millor, o que ?s molt cruel fent un M?n amb tantes imperfeccions i tants de problemes i horrors.
O que el Creador no ha fet aquests problemes i horrors, sin? que els va fer el dimoni cucarell, sense demanar perm?s i per molestar al Creador i fer mal a la gent que viu al M?n.
Per tant, si volem dir, com efectivament deim, que nom?s el Creador feu tot el que tenim en aquest M?n, no hi a m?s remei que dir que el M?n ?s perfecte, i que si hi ha alguna cosa que no te sembla b?, vol dir que no ho entens, per? que en realitat ?s bona.
Sembla que aquesta era la teoria b?sica del nostre Patriarca I?hac (Isaac).
Resar i estudiar
Poques coses sabem del nostre Patriarca I?hac.
Despr?s d?haver estat consagrat damunt el Mont Mori? se converteix en una persona massa especial, una persona que vol consagrar la seva vida al Creador, desconnectat de tot el que l?envolta. Se passa tres anys all? dalt, resant davora l?altar on son pare pensava oferir-lo al Creador i estudiant a casa de Xem i ?ver, a la ciutat de Xalem que est? just a la falda de la muntanya.
I?hac tenia una manera especial de resar. No era una oraci? de petici?, no era una oraci? per demanar al Creador que canvi? les coses, o per que millorin. Aix? no cal, ja que ell n?estava segur que tot el que fa el Creador ?s bo, i si Ell vol que sigui aix?, segur que ?s el millor.
La seva forma de resar era diferent. Els seus resos eren una senzilla conversa amb el Creador. Contar-li el que li ha passat aquell dia, els seus sentiments o somnis, etc. Igual que fan uns amics que es troben de tant en tant. Per? res de peticions per canviar el que passa.
De totes maneres, es passava aix? els tres anys: resant davora l?altar del seu sacrifici i estudiant amb Xem, que havia viscut cent anys abans el Diluvi i coneixia un altre tipus de M?n que ara li transmetia a ell.
Estudiar i resar.
No cal fer res m?s en aquest M?n, segons la seva tesi. Acceptar el que el Creador te presenta, amb bona cara i un somriure als llavis.
Participar en la Creaci?
Al contrari del que I?hac pensava, el M?n no ?s perfecte, tal i com la majoria de nosaltres ens en podem adonar.
Per? aix? no vol dir que el Creador sigui cruel o que no sigui capa? de fer-ho millor. Si hagu?s volgut, hagu?s pogut fer-lo millor del que tenim ara. Si hagu?s volgut, no hi hauria defectes.
Per? Ell hi feu defectes, per tal que nosaltres puguem participar en la ardua tarea de perfeccionar aquest M?n en qu? vivim, per poder participar en la Creaci?. Per fer-nos ?socis? del Creador. Per fer-nos mereixedors del premi que Ell ens ha preparat.
En realitat, els Savis ens ensenyen que el Creador nom?s pos? la possibilitat que hi hagi defectes, per? que els defectes en si son obra humana. I estic parlant tamb? dels desastres produ?ts per la Natura, i no tan sols dels crims.
Axi? ho repetim di?riament en la Lectura del Xm? quan deim que si no cumplim els nostres deures, si transgredim les normes de conducta, no plour?. I el Talmud afegeix altres tipus de desastres, com s?n els terratr?mols, la peste, les malalties? Els diluvis, ja ho sabem?
I si, en canvi, nosaltres ens esfor?am per tal de cumplir els nostres deures, la pluja arribar? d?hora.
Obrir les finestres
I un dels nostres deures ?s el de resar per tal que el M?n millori. I aix? per dos motius:
Un, per tal de conscienciar-nos del nostre deure, que no puguem dir que no sab?em que tal cosa havia de canviar.
I el segon ?s per aquells casos en qu? nosaltres encara no som capa?os de rectificar el defecte o de millorar-lo. En aquest cas, quan les nostres mans no hi arriben despr?s d?haver-nos esfor?at, podem i estam obligats a demanar al Creador que sigui Ell el qui el rectifiqui o millori.
O sia, que el Creador vol que la gent visqui en interf?cie i connexi? amb tota la resta de la Creaci?, per tal de preocupar-se?n del que passa i de saber i poder intervenir. Una de les normes de l?oraci? ?s de fer-la davant una finestra oberta: o sia, per poder veure quins defectes estan a l?alcan? de la nostra m? per poder rectificar-los o al menys resar per ells?
?L?obliga? a resar
I?hac es veu obligat a canviar d?actuaci? quan, despr?s de deu anys d?estar casat amb Rivc? (Rebeca) sense tenir fills, se troba davant l?obligaci? de repudiar-la per casar-se amb altra, ja que no tenia l?alternativa de poder afegir una segona muller conservant la primera. Era la conseq??ncia de haver estat consagrat a l?altar. I ell no volia repudiar a Rivc?.
El Creador ?l?obliga? a resar.
L?obliga a comprendre que el M?n ?s imperfecte i nosaltres hem de teballar, tant f?sicament com en les nostres oracions, per tal de millorar-lo.
Por Rab? Niss?n Ben Avraham
4/11/2010