Un llumeneret blau d?alluny
La contestadora autom?tica
Fa devers un any i mig varen traslladar l?ajuntament del meu poble a la zona industrial, per tal d?estalviar el lloguer de l?edifici que est? ubicat al centre del poblet.
Per? resulta molest per tots aquells que necessiten el seu servei di?riament, o encara que sigui en ocasions determinades: per entregar documentaci?, etc., no hi ha m?s remei que anar a la zona industrial, a les afores, per tal de fer-ho.
Tamb? han posat un contestador autom?tic, d?aquells que diuen: si voleu parlar amb el batle, pitjau l?u; si voleu el secretari, pitjau el dos; etc., i amb una musiqueta met?l?lica estrident de mozart o de led zeppelin per omplir el buit quan esperes que el destinatari contesti. I si t?embulles, quasi sempre, desconnecta i torna comen?ar?
Tan b? com ho ten?em quan l?ajuntament era a prop, i pod?em veure la gent cara a cara, o quan contestava una veu amiga i ens explicava pacientment tot el que vol?em (moltes vegades amb una tassa de caf? i tot?)
Omplir les piles
Fa m?s de dos mil anys ens desconnect?rem del Creador. Tenia un lloc, el Temple, on el pod?em connectar directament. Pod?em veure els sacerdots, els profetes, els savis. Prodigis i miracles diaris i permanents. T?omplies d?una sensaci? especial que t?omplia les piles per setmanes i mesos, te millorava la personalitat amb la sola pres?ncia en el lloc m?s sagrat.
El contacte amb el Creador ?s una de les necessitats m?s b?siques de l?home. Fa ja dos mil quatre-cents anys que aquest contacte no ?s directe, des de la destrucci? del Primer Temple.
Hi ha contacte! Faltaria m?s! Per? ja no ?s un contacte directe, sin? per mitj? d?intermediaris: la Tor?, els savis, els llibres de sabiduria. Com la secret?ria electr?nica: molt de pip-pip i m?sica estrident, molts d?intermediaris que no ens entenen o que noltres no els entenem. Aix? ho poden testimoniar els milions que han perdut l?esperan?a de poder trobar el Creador. Els milions i milions que senten que el Creador est? all?, a dalt del Cel, que no ens escolta ni ens veu. Si ?s que existeix?
Un llumeneret blau
Les paraix?s de Trum? i Te?aw?, i a continuaci? fins al final del Llibre de l??xode i quasi tot el Lev?tic, ens proporcionen un bot? de mostra del que era el Temple, amb les seves condicions especials, amb la gent especial que hi treballava: els Savis del Sanedr?, els profetes que hi rebien l?inspiraci?, els sacerdots que donaven instruccions als pelegrins confosos, que no sabien quin era el comportament correcte a casa o al camp, a la ciutat o al Temple, que venien precisament per aix?, per estar en contacte amb el Creador i necessitaven indicacions per posar-s?hi a frec de roba correctament.
No, els sacerdots i els profetes no eren intermediaris sin? guies, mentors, instructors, que facilitaven el proc?s de cadasc? per trobar aquest contacte directe, que no tothom sap trobar per compte propi.
Aquests cap?tols de la Tor? ens ajuden a comprendre el significat de cadascuna d?aquestes condicions indispensables: les vestidures dels sacerdots, la seva consagraci?, els altars, la taula i la l?mpara. I l?Arca.
Fa tants d?anys que no els hem vist que ja hi ha gent que dubta de la seva necessitat, que els considera superflus, supersticions de gent primitiva. I no hi ha ning? que ens ho pugui explicar correctament! Nom?s ens queden les insinuacions dels Savis que ens mostren un pessic de sabiduria, un llumeneret blau d?alluny.
Rab? Niss?n Ben Avraham
13/02/2011