Comentari a la paraix? de Q?rah

Assumpte familiar

El cos? de Moix?

Moix? era fill de Amram, i ell ho era de Qehat, fill de Levi, el tercer fill de Ia?acov.

Qehat tenia quatre fills (cf. ?xode 6:18): Amram, I?har, Hevron i Uzziel. I Aharon, el fill major d?Amram, havia estat anomenat ?Gran Sacerdot?, el m?s alt t?tol de la jerarquia ?religiosa? jueva, a part del Rei o del dirigent ?pol?tic?, que estava a c?rrec de Moix?.

De totes maneres, quan arrib? el moment de decidir qui haurien de ser els l?ders de les tribus de Lev?, ja no els podien rebre els fills d?Amram, que ja tenien les seves pr?pies responsabilitats. Cadascuna de les tres fam?lies de Lev?: Guerxon, Qehat i Merar?, tenia el seu l?der, el seu pr?ncep. El de Guerx?n era el primogeni de Guerxon era Eliassaf ben Lael, el de Merar? era ?uriel ben Avih?il. El t?tol del pr?ncep de Qehat era el m?s cobejat, ja que ells eren els encarregats del Tabernacle.

De les quatre fam?lies de Qehat, la major era la de Amram, per? tots els seus filla, Moix? i Aharon, ja tenien els seus c?rrecs.

Per tant, Q?rah el primog?nit de la segona fam?lia d?I?har, estava segur de rebre el c?rrec corresponent. Per? en lloc d?ell, el rep El?afan fill d?Uzziel.

La lluita dels primog?nits

Aix? don? lloc a una lluita intestina a la qual s?hi involucraren altres personatges: els primog?nits d?altres fam?lies, i sobretot de la de Reuven.

D?antuvi, la responsabilitat ?religiosa? de les fam?lies del Poble estava sobre els primog?nits: com fills majors estaven encarregats de la salut f?sica, econ?mica, social i religiosa dels seus germans.

Per? ara, despr?s del pecat del Vadell d?Or, la representaci? al Tabernacle requeia sobre els Levites, i els primog?nits romanien despla?ats i desdonats.
No ?s d?extranyar, doncs, que 250 exdirigents del Poble se sumassin a la protesta de Q?rah contra el monopoli d?Aharon i dels Levites.

El problema ?s que molts d?ells no se n?adonaven del fet que Q?rah no volia abolir les noves normes, sin? assolir la Suma Sacerdocia.

Per a ell, tot era un problema d?enveja.

Ovelles perdudes

Per? pels altres companys de lluita no era el mateix. Els altres eren persones de bona fe, persones justes i de molt bona reputaci? que creien ser testimonis i protagonistes d?una injust?cia.

El Talmud descriu dues opinions dls Savis sobre aquests personatges que recolzaven la lluita de Q?rah: una que diu que varen perdre el seu futur a la vida ultra-mundana, i un altre que diu que no eren m?s que ovelles perdudes que, segons diu el salm (119:176) el Creador no les deixa que se perdin del tot.

Segons aquest Savi, Rab? Iehud? ben Battira, aquells personatges no tenien aquella mala intenci? envejosa que tenia Q?rah, sin? que anaven enganyats, protestant pel que suposaven una injust?cia.

Aix?, en un mateix grup, hi havia individus ?negatius?, que no mereixen cap miseric?rdia, i d?altres que no eren m?s que ovelles perdudes: bones intencions, per? actes equivocats; i que mereixen ?sser recuperats i que, efectivament, el Creador no deixar? que se perdin del tot.

Xabat xalom,

Nissan

Rab? Nissan ben Avraham
10/06/2010

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.