Obrir el Cel o l?Infern
Igualdat proporcional
Sens dubte, un dels temes m?s importants d?en?? que l?home social existeix (tant si hi ha un ?home asocial? com si no), ?s el de la just?cia.
Els fil?sofs grecs dedicaren molts dels seus pensaments a les teories i les pr?ctiques de la just?cia. Les tres generacions dels grans fil?sofs grecs, S?crates, Plat? i Arist?til, en cercaren la definici? m?s exacta: una igualdat proporcional, segons el rang i els m?rits de cadasc?. Molt abans, en temps d?Avraham, ja existia un tal Hammurabi, que deixava escrita a una estela un c?dex impresionant, que alguns cient?fics creuen que, pels t?pics que tracta, fou la matriu de la Tor?, encara que pel contingut de les lleis ?s quasi contr?ria a les ensenyances de la Tor?, com la difer?ncia que pot haver-hi entre el seny hum? i el ?seny? div?.
Just?cia c?smica
De totes maneres, la just?cia sembla estar sempre m?s enll? del nostre abast. Els jutges pareixen estar tocats de favoritismes i prejudicis, i de vegades, a m?s d?un pa?s, poden arribar a vertaderes corrupcions.
En el Llibre del G?nesi, el Creador decideix revelar a Avraham la pr?xima destrucci? de les ciutats pervertides de Sdom i ?Amor? (Sodoma i Gomorra) ja que, segons diu, Avraham ensenyar? els seus fills que vagin pels camins del Creador, fent caritat i just?cia. I en un di?leg a?lucinant entre Creador i criatura, Avraham clama: ?el Jutge Universal no fa just?cia??.
El clam d?Avraham ?s una demanda humana, per? que v? m?s enll? de la Humanitat. La just?cia que ell so?licita del Creador ?s una just?cia universal, molt m?s ample, molt m?s fonamental, que la que prova de solucionar els conflictes entre ve?nats, segons ?l?igualdat proporcional?.
Cada ciutat i cada poblet
La paraix? de Xoftim (= Jutges) exigeix que cada ciutat i cada poblet tenguin el seu jutjat propi, amb uns jutges que puguin posar a l?abast no tan sols una just?cia que imposi la pau i la seguretat entre els habitants del lloc, sin? que els pugui posar en contacte amb un sistema universal, c?smic, ultrac?smic, que quan declara que he de pagar el meu deute, tengui en compte totes les raons i totes les repercusions imaginables.
El Talmud diu que els jutges han d?imaginar que just davall els seus peus tenen obert l?infern (el ?guehinnom?); no una imaginaci? de fantasia enganyosa, sin? una imaginaci? de recon?ixer una realitat existent, que est? un poc m?s enll? dels ulls f?sics. Un infern que ser? el resultat d?un judici que estigui basat en el favoritisme o en el profit personal.
Un ?ngel del Cel
Quatre cents anys despr?s del clam d?Avraham, el sogre de Moix? li aconsella al seu gendre que no se dediqui exclusivament a jutjar el Poble, ja que aix? co?lapsar?. Per? Moix? li contesta que no t? m?s remei, ja que el poble v? per tal de ?cercar el Senyor? (?xode 18): la just?cia humana t? un l?mit massa baix, i noltres volem trobar una just?cia molt m?s trascendental, que tengui en compte raons i factors que els seny hum? no en pot ?sser conscient. No ?s una utopia: ?s el Dret Hum? m?s b?sic!! Com criatures del Creador, volem que la Seva just?cia ens regeixi, encara que per aix? siguin necessaris jutges d?un altre M?n.
Tant el Poble com el Creador, efectivament, exigeixen que els jutges siguin sobrehumans: aix? diu el profeta Mal?akh? (Malaquies): ?Ja que els llavis del cohen (sacerdot) guarden la ci?ncia, i ?s de la seva boca que hom demana la Tor?, perqu? ?s l??ngel de Senyor dels Ex?rcits? (2:7). I el Talmud diu que si no ?s com un ?ngel, millor no acudir a ell, ja que causar? m?s mal que b?.
L?infern obert davall els seus peus li ha de permetre obrir les portes del Cel als litigants que, m?s que fer les paus entre ells i arribar a un acord, volen con?ixer la voluntat del Creador i estar d?acord amb Ell.
Rab? Nissan ben Avraham
21/08/2009