Germanor
Cara a cara
La trobada cara a cara entre els dos germans, Iehud? i Iossef, despr?s de vint-i-dos anys de separaci?, en una situaci? desesperada en qu? Iehud? encara no coneix la vertadera identitat de Iossef i veu que el seu germ? petit ?s tra?dorament acusat de robatori, ?s un espectacle impresionant.
A finals de la paraix? anterior, en els darrers versets en qu? els germans es veuen acusats d?una falta que no han com?s, declaren que estan disposats a rebre el c?stig tots plegats, ja que ho reconeixen com c?stig per haver causat mal a son germ? Iossef. I malgrat que Biniam?n no en fou c?mplice a l?hora de la venda, de totes maneres ell tamb? ?s part del col?lectiu familiar. Per? quan se n?adonen que el c?stig nom?s ?s per l?innocent, veuen clar que no es tracta d?un c?stig div? sin? d?un caprici del Virrei egipci, i Iehud? es presenta en defensa del germanet (que per cert ja tenia trenta anys i deu fills).
Com ja ?s ben sabut, els dirigents de les comunitats jueves arreu del M?n es veren en situacions molt parescudes durant els dos mil anys que seguiren des de la destrucci? del Temple i fins avui en dia, en que els reis dels pa?sos on viuen aquestes comunitats jueves formen falses acusacions contre membres de la comunitat, o contra la comunitat sencera, i llurs dirigents es veuen obligats a plantar-se cara a cara amb aquells governadors per provar de salvar el que es pugui.
Cisma
La questi? que es planteja en aquesta paraix? ?s la del cisma que s?havia causat a la fam?lia de Ia?q?v d?en?? els somnis de Iossef, all? al cap?tol 37. Iossef t? un pla d?actuaci? molt auda? i molt perill?s, i que ja havia comen?at al mateix cap?tol 37 quan son pare l?envia a Xkhem per fer tornar els seus germans.
I la questi? ?s ?com fer-ho per tal de conv?ncer els germans que Iossef no vol desdonar-los del patrimoni material i espiritual? Si el pare els demana que tornin, pot ser que ho facin, per? no com liquidaci? del cisma sin? per simple obedi?ncia paterna. Per tant el qui ha de donar aquest pas no pot ser altre que el mateix Iossef, malgrat el risc, que result? cert, que la predisposici? negativa dels germans pos?s en perill la seva vida.
Vint-i-dos anys m?s tard han canviat les circumst?ncies, per? no encara la situaci?. I Iossef encara est? com?s a l?objectiu de reunificar la fam?lia.
Responsabilitat M?tua
Iossef, en el pla que ha forjat, intenta despertar-los rapint un dels germans per tal de revifar llur sertit de germanor. Primerament ho fa amb Xim?on, deixant-lo a la pres? mentres tots els dem?s tornen a casa amb les provisions (G?n 42:24).
Per? els germans encara no reaccionen correctament, ja que Xim?on era un dels principals responsables de la conspiraci? contra Iossef i el seu c?stig resulta ?normal?. Per tant no hi ha m?s remei que provar-ho amb el menor, que no en fou part?cip.
De totes maneres el pla ?s massa auda?, ja que la vida del pare est? en perill. Si els germans tornen a casa sense Biniam?n, ?s quasi segur que Ia?q?v rebr? un infart, com declara Iehud?. Per tant Iossef no t? m?s remei que interrompre el pla abans d?haver assolit del tot el prop?sit.
Tammateix, la germanor ha estat revifada, encara que nom?s sigui parcialment, i ha aconseguit l?efecte de la responsabilitat m?tua, com diu el mateix Iehud? (44:32).
No hi ha m?s remei: aquesta ?s la f?rmula, l??nica f?rmula, que pot calmar les maquinacions i les conspiracions dels governants despietats; o, com deien els tres mosqueters amics del gasc? d?Artagnan , ?un per a tots i tots per a un?. I les proeses heroiques, l?riques o prosaiques, denoten un sentiment de responsabilitat envers d?un ideal, vertader o fals, que ens pot inspirar a l?hora de cercar la vitalitat necess?ria per dur a bon terme les metes que el Creador ens presenta durant la nostra vida.
?s necessari, encara, que aquest sentit de germanor que es comen?? a desenvolupar fa m?s de tres mil i sis cents anys s?estengui i abassegui totes les faccions del Poble. Encara no ho hem assolit del tot.
Rab? Nissan ben Avraham
1/01/2009