Els danys causats per les nostres propietats
El bou, el foc i el clot
Cinc motles o matrius de danys podem trobar a la nostra paraix?, que v?nen descrits al tractat talm?dic de Bav? Qamm?: tres del bou: la banya, la dent i el peu; i altres dos: el foc i el clot.
Hem d?explicar que hi ha, en teoria, quatre possibilitats de danys en el que es refereix a les relacions entre dues o m?s persones: en primer lloc les relacions home-home i despr?s les que es refereixen a llurs propietats: home-propietat,
propietat-home i propietat-propietat.
Les primeres, que es refereixen a home-home (homicidis, ferides i ofenses [f?siques o emocionals]) les podem veure al cap?tol 21 de l??xode, des del verset 1 fins al 27. D?aqu? endavant i fins el cap?tol 22 verset 12, es parla dels que tenen relaci? amb les propietats i els cinc motles dels que vull parlar es refereixen nom?s a les dues possibilitats propietat-home i propietat-propietat.
La banya
De les tres possibilitats de damnatge del bou, la primera, com ja hem dit, es tracta de la banya. Tant en els versets 28-32 com en els 35-36 podem veure que parlen de l?atac d?un bou que fitora una persona (en el primer exemple) o un altre bou (en el segon).
Els dos grups de versets parlen de la possibilitat de que el bou, en casos determinats, sigui considerat perill?s, ja que ha demostrat que est? avesat a atacar la gent o altres bous. Aquesta possibilitat implica que existeixi, igualment, la possibilitat que el bou no sigui perill?s. En aquest cas, com podem veure en el verset 35, no li feim pagar tot el damnatge que ha causat, sin? tan sols la meitat.
El Talmud fa dues preguntes, sobre el cas en qu? el bou encara no ?s considerat ?oficialment? perill?s, que estan interconnectades: podem confiar que no causi cap dany de manera que no exigeixi un esment especial, o ja des del principi l?hem de considerar perill?s? I la segona pregunta: el fet d?haver de pagar nom?s la meitat del dany que ha causat, significa que no ?s m?s que una multa (i en realitat no hauria de pagar res) o ?un favor? que li feim (i que en realitat hauria de pagar el dany complet), ja que no sabia que fos tan perill?s? La connexi? entre les preguntes ?s ?bvia: en cas de poder confiar en el bous que no causin danys sense cap motiu especial, li feim pagar a l?amo una multa per tal que, de totes maneres, vagi alerta amb els seus animals, malgrat que fins ara no hagin com?s cap mal; mentres que en l?altre cas li feim un favor a l?amo i ha de pagar nom?s la meitat, ja que fins ara el seu animal no havia demostrat ser tan brau.
El que t? d?especial la baya ?s que ?t? intenci? de danyar?, mentres que en les altres possibilitats (el peu o la dent) no t? cap intenci? especial de causar estralls. Per tant, no cal embullar-se i dir que una potada es consideri com un tipus de dany del peu, ja que la d?na amb intenci? de danyar, i per tant pertany al dany de ?la banya?; igualment una mossegada d?un cavall, no pertany al dany de la dent, sin? que ?s un altre exemple de ?la banya?, ja que ho fa amb intenci? de danyar?
Sense mala intenci?
El dany de la dent, per exemple, ?s quan l?animal entra al sembrat del ve?nat i menja les espigues o els pebrots, sense cap altre intenci? que la de calmar la seva fam. Per? tamb? en cas de gratar-se a un arbre i malmenar-lo, ser? un aspecte de ?la dent?.
El peu no tan sols no t? cap intenci? en especial, sin? que ?est? de pas? per un indret i, sense voler, trepitja la collita d?altri. Aqu? hi podrem aficar qualsevol damnatge que es faci ?sense voler?, mentres l?animal fa son cam?.
En aquests dos casos, de la dent i del peu, l?amo dels animals est? obligat a pagar tot el dany que el seu bestiar ha causat, per? nom?s quan aquest ?s al camp del damnat (tal i com diu el verset 4 del cap?tol 22), o sia, a un lloc on l?animal no t? perm?s d?entrar-hi; per? si el causa al cam? com?, per exemple si menja de dins la senalla d?una altra persona, no estar? obligat a pagar res.
Sense vida pr?pia
Els altres dos models de danys, com ja hem dit, s?n el foc i el clot.
La caracter?stica del foc ?s que, malgrat no tenir ?vida pr?pia?, es pot moure d?un lloc a l?altre i per tant el que l?enc?n ha de tenir en compte que pot ser que el foc comenci aqu?, dins el meu jard?, per? amb un vent ?normal i corrent? pot arribar al paller del ve?nat, i no podr? dir que ?no tenia intenci?? de cremar-li el paller. De totes maneres, no podem fer-li pagar coses que ?no ?s normal? que estiguin amagades dins el paller. Per cert que si una persona provoca una inundaci?, obrint una presa o una resclosa, es considerar? un derivat del ?foc?, ja que es pot moure d?un lloc a l?altre.
Finalment el clot, que ?s un accident que hom fa a un lloc on pot causar damnatge a altres persones o propietats, i que no t? vida pr?pia ni tampoc es pot moure d?un lloc a l?altre. I quan diu un clot, ser? el mateix que si digu?s un obstacle, un vidre llen?at al cam?, etc. Aqu? la Tor? ens sorpr?n diguent que nom?s en ser? responsable en cas de matar un animal (un bou o una ovella, diu el verset 33 del cap?tol 21), o ferir un animal o una persona, per? no un utensili o una roba. I per tant, si un xiclet fa malb? els cal?ons del mestre, no podr? fer-los pagar a l?alumne entremaliat que l?ha aferrat a la cadira.
Explicacions de la regla
Diu el Talmud que un pros?lit an? a veure el Rab? Aquiva i li digu? que es volia convertir al judaisme, a condici? que li enseny?s tota la Tor? mentres s?aguantava sobre un peu. El Rab? li digu?: ?el que no vols que et facin a tu, no ho facis als altres; tot el dem?s no s?n m?s que explicacions d?aquesta regla ? v?s a estudiar-les?.
I la base de totes les normes de comportament que tracten de les relacions entre les persones humanes, aquest ?el que no vols que et facin a tu?, el tenim concentrat a la paraix? de Mixpatim.
Les relacions socials, la vida que est? fora de l?ego circumscrit de la persona humana, s?n la base de les lleis de la Tor?, la qual est? enfocada en primer lloc a fer el b? amb els que estan al teu voltant. El gran problema de la vida ?s que, moltes vegades, volguent fer un favor a una persona, volguent ajudar-la, resulta que li causes un dany que no en tenies intenci?; com una persona que, amb tota la seva bona intenci?, d?na un xec a un amic que est? en indig?ncia, per? que a ell li fa tanta vergonya que el vegin rebre aquest xec en p?blic que m?s s?estimaria morir de fam?
I nom?s l?estudi de la Tor?, amb tots els seus matisos i les seves implicacions i explicacions, ens pot atorgar la seguretat d?haver ent?s correctament quin ?s el vertader b?, que no implica cap repercusi? no desitjada. Ens d?na l?oportunitat de comprendre les repercussions dels nostres fets, grans o petits, i de saber triar el millor cam? per no tan sols no danyar, sin? poder fer el millor b? al nostre pro?sme.
Xabbat xalom,
Nissan
Rab? Nissan ben Avraham
20/02/2009