Comentari a la festivitat de Purim

La reina dels anussim

Comen?ament del retorn

Segons la cronologia que ens aporten els Savis, la festivitat de Purim es refereix a l??poca del comen?ament del Rertorn a la P?tria, despr?s dels setanta anys d?Exili a Babil?nia que vengueren com consequ?ncia de la destrucci? del Primer Temple de Jerusalem.

El Llibre d?Ezr? (Esdres) als primers cap?tols ens parla d?aquest comen?ament del Retorn, que no fou gens senzill i que presenta moltes l?nies paral?leles amb l?actrual Retorn, que encara no ha acabat, i sembla tenir-ne per llarg.

El cap?tol quart d?aquest Llibre ens parla dels enemics de Jud? que escriviren (verset 6) una carta d?acusaci? per tal de fer fracasar la reconstrucci? del Temple de Jerusalem. El darrer verset del cap?tol diu que, com consequ?ncia d?aquesta carta, els treballs de reconstrucci? del temple foren suspesos durant onze anys, o sia, des del tercer any del rei Ahaixwer?ix (Asuer = Artaxerxes, segons la tradici? jueva. Ahaixver?ix ?s la transcripci? del nom en hebreu, i Artahxasta ?s la transcripci? en arameu. El texte b?blic est? escrit en hebreu fins 4:6, i d?all? endavant fins 6:18 est? escrit en arameu.) i fins l?any segon del rei Dari?weix (Darius).

No tan sols que el proc?s del Retorn no continua, sin? que recula!

Miss Univers

Per una de les intrigues palatines que s?usaven, i no tan sols fa dos mil cinc cents anys, la reina Waixt? (Vasti) fou eliminada, i el rei Ahaixwer?ix proclama el primer Concurs Internacional de Miss Univers, per tal de poder triar la seva nova c?njuge. No fou gaire popular, ja que les participants eren tancades a l?Harem fins el seu darrer dia, tant si guanyaven el concurs com si el perdien, i eren necessaris delegats que procurassin d?aplegar totes les candidates.

Hadass? era la cosina de Mordekhai, i aqu? ja podem trobar el gran problema dels jueus a l?Exili: Hadass? t? dos noms: un en hebreu, Hadass?, que significa ?murta?, i l?altre en persa, Ester (sense ?h? en persa!, que fou afegida nom?s en grec), que significa ?estel?. El nom del seu cos?, igualment, sembla tenir com a base el nom de la divinitat persa Marduk (Mrodakh, en hebreu), sense presentar-nos cap ?equivalent? en hebreu.

Les candidates han de passar per un t?nel molt llarg de perfumatges i tractaments anti-aging pl?stics i reparadors, que duraven tot un any.

?s d?esperar que el producte final fou espectacular, encara que el rei, despr?s de fer un petit ?sopar de gala? acompanyat d?una sempre popular reducci? d?imposts, decid? tornar fer un concurs de Miss Univers, per si un cas troba una bellesa despistada?

La reina dels anussim

Tanmateix, des del moment que Hadass?, o Ester, entra a l?Harem, primer com candidata i despr?s com Reina, amaga la seva identitat nacional, per tal d?evitar descriminacions o favoritismes. Els Savis la posen en posici? paral?lela a la dels jovenets de sang blava, al comen?ament del Llibre de Daniel, que foren segrestats pel rei Nabuco i que s?obstinaren en seguir servant les lleis del judaisme en condicions molt contr?ries.

No ?s d?extranyar, aix?, que la reina Ester fos una de les figures m?s populars entre els anussim, tant a Mallorca com a qualsevol altra banda del M?n. La reina Ester mostrava i demostrava la possibilitat de continuar la fidelitat latent a una causa que, per for?a comminat?ria, no poden demostrar obertament. Una fidelitat que demostra quan les possibilitats es fan m?s c?modes, arriscant la vida en son intent de salvar la dels seus germans de sang.

La Senyora

Molt semblant, salvant les difer?ncies, fou la figura de Dona Gr?cia Nass?, nascuda Beatriu de Luna a Portugal devers l?any 1510 i enviudada de joveneta del seu cos? patern Josep Mendes que, fugint de l?Inquisici? de Portugal, de Flandes, de Ven?cia i de Ferrara, arrib? a Istanbul, sense deixar per un moment d?ajudar altres refugiats hispano-portuguesos que fugien com ella del ?Sant? Ofici. Per cert que a l?any 1558 fou la restoradora de la ciutat de Tib?ries, per tal de poder instal?lar-hi una comunitat d?anussim fugitius.

Fou coneguda arreu del M?n com patrocinadora de la B?blia de Ferrara, la primera tradu?da al castell?, i de una mala fi de sinagogues i centres culturals destinats als anussim refugiats. La coneixien per tot arreu com ?La Senyora?, i encara hi ha una sinagoga, al carrer Havra n? 7 a Izmir (Esmirna, Turquia), que es diu ?el Cal (!) de la Sinyora? o ?Guiv?ret Sinyora? (que ?s una bestial redund?ncia, ja que Guiv?ret significa precisament ?senyora?).

Darrerament ha sortit un llibre, encara nom?s en angl?s, escrit per Andr?e Aelion Brooks, que es diu ?The Woman Who Defied Kings? dedicat a Dona Gr?cia Nass?, on hi descriu el llarg trajecte i les perip?cies dels anussim a la primera meitat del segle setze.

L?alegria de Purim

Jo crec que la veritable alegria de la festivitat de Purim resideix, precisament, en la reivindicaci? d?una personalitat furtada, tal com feu la Reina Ester i la Senyora Gr?cia, i una ampla galeria d?altres anussim i bn? anussim, que no deixaren morir el m?dul central de la seva personalitat malgrat les condicions advers?ries que els obligaren a dur-lo m?s o manco amagat.

Bones festes!
Nissan

Rab? Nissan ben Avraham
9/03/2009

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.