Paraixà de Waiaqhel: Col∙lisió entre Principis

0 Comments

Què té que veure?

Què té que veure la Xabbat (en hebreu és femeni!, i no és ‘el dissabte’) amb la construcció del Tabernacle?
Aquesta pregunta és formulada a causa dels 3 versets que encapçalen una paraixà que continua parlant únicament de la construcció del Tabernacle.

El treball de l’ànima
La Xabbat és el dia de descans, el dia de repòs del cos humà, després de sis dies de treballs i nervis, de problemes i maldecaps [el seny, el cervell, és part del cos, i no de l’ànima, encara que sigui el que hi està més clos]
Arriba la Xabbat i vé el descans. El cos està obligat a reposar, a anul•lar-se, per tal de donar possibilitat a l’ànima a compareixer i fer la seva tasca.
I el treball de l’ànima és feixuc. Per què ha de guiar un cos que és feixuc i l’ha de fer arribar a les metes que el Creador li ha posat des d’un començ. Ha d’analitzar les dades presents i el lloc i la direcció que la persona ocupa en la constel•lació actual. Ha de revisar la pròpia actuació, en cadascuna de les matèries de sa vida, per a classificar-la en la casella corresponent: bona, millorable, excel•lent, pèssima, decaiguent, acceptable… Ha d’omplir les bateries amb l’ambrosia sabàtica per tal de poder enfrentar-se amb la pròxima setmana sense sufrir pèrdues, sense perdre el nord, cobrant terreny al caos i al desesper.

Construccions
La construcció del Tabernacle és paral•lela a la construcció del cos humà. Té les seves metes i les seves condicions. I té la seva ànima, que és la Presència Divina, la Xekhinà.
La construcció és importantíssima, que sense ella no hi ha res. Però l’ànima és molt més important, i no es pot embullar amb el desenvolupament del cos.
Diuen els Savis que els 39 treballs creatius (“melakhà”) que són necessaris per a la construcció del Tabernacle, són els mateixos que emprà el Creador per a cristal•litzar el Món (i que no tenen res que veure amb llur dificultat o feixugor). I si el Senyor s’aturà de tot treball creatiu en Xabbat, vol dir que tots aquelles feines són les prohibides en el dia sant. Mirant la construcció del Tabernacle podrem arribar a concloure quins treballs estan prohibits en Xabbat.
Però per servar la Xabbat no basta amb abstenir-se de fer feina. La Xabbat és un dia d’acció positiva que comença amb la santificació del dia [que es fa tant a l’oració de la sinagoga com a la taula, recitant el “quidduix” (vegeu: “Els xuetes de Mallorca” B. Braunstein . Curial, Barcelona 1976, pàg 112)]. És obligatori!! disfrutar en xabbat del treball fet durant la setmana: no tan sols en l’àpat festiu sinó girant l’ullada cap enrere i contemplant l’èxit de l’empresa, i aficant l’esperit, el significat espiritual, en nostre treball. Així es santifica no tan sols la Xabbat mateixa sinó tota la setmana. Tot es reuneix al davall d’un sòtil, davall un propòsit, fent la voluntat Divina.

Col∙lisió
Tanmateix, podem veure un altre punt molt interessant. El fet que dos factors importantíssims, dos principis fundamentals, poden col∙lidir o contradir-se en un moment determinat no significa que un dels dos sigui errat o negatiu.
La construcció del Tabernacle era, sens dubte, una missió importantíssima, com es pot veure del fet insòlit que li dediquen una quarta part del Llibre de l’Èxode. Però aquesta missió està subjugada al descans setmanal de la Xabbat, que aquí es mostra molt més fort, molt més ferm i imperturbable que la més sublim de les accions.
El treball infinit de l’estudi de la Torà i del Talmud està destinat bàsicament a trobar l’escala de valors que ha d’ordenar les nostres preferències en totes aquestes col∙lisions de fonaments i de principis.

Xabbat xalom,

Nissan

Rabí Nissan ben Avraham
28/02/2008

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.