Paper en blanc
El dia del Perd? ens presenta un pic a l?any l?oportunitat de recomen?ar en un paper en blanc.
La tasca no ?s massa complicada. Rab? Moix? ben-Maim? (el Rambam, Maim?nides), en el recull de ?halakh?th? o normes de conducta, diu que per tal de recomen?ar de bell nou s?n necess?ries tres condicions.
En realitat no parlam d?altra cosa que del perd? dels pecats que pesen sobre nostra ?nima; pesen sobre el passat, el present i el futur. El passat ?s el costum, la rutina, que molesten a l?hora de voler canviar el tren de vida. El present ?s la temptaci?, la seducci?, que ens dibuixa un plaer, un goig, que val m?s que les nostres teories i que els nostres ideals. El futur ?s el desesper, la fluixedat i la deixadesa, que ens fan creure que mai no podrem realitzar els nostres ideals i mai no ens podrem alliberar de les ombres i els racons obscurs que ens acompanyen.
I per tant, per recuperar-se, per recomen?ar un nou any en un paper en blanc hem de fer-nos c?rrec d?aquests tres punts: penediment del passat, que significa que reconeixem que hem pecat, que hem errat el cam?. Confessi? davant el Creador que noltres, o millor dit ? jo en primera persona, som el qui ha com?s el pecat; i la promesa, la proposici? sincera, que no ho tornar? fer.
No som ?ngels
No som ?ngels. V?rem n?ixer de carn i ossos, amb un esperit div? que ?habita? dins aquesta carn. Si l?esperit vag?s tot sol ? el podr?em denominar un ?ngel. Si la carn i els ossos caminassin sense l?esperit ? no seria m?s que un ase, i que me perdoni.
Les coses s?n ben sabudes, per? de tan b? que les sabem, solem oblidar-les.
Hi ha religions que se?n foten de la carn. N?hi ha que se?n foten de l?esperit. N?hi ha que se?n desesperen, que diuen que no hi ha cap soluci?, que conv? deixar passar la vida com millor se pugui, sense molestar. Que conv? desconectar-se de la carn per tal de no contaminar l?esperit.
Actualment, n?hi ha molts que diuen que l?esperit molesta a la carn, que les idees religioses-espirituals ens fan tornar bojos, ens fan tornar exaltats, extremistes perillosos. Que totes les guerres comen?aren per motius religiosos. ?Guerres Santes?. Fundamentalistes.
Per? noltres no som ?ngels, ni tampoc ases. Som persones humanes, formades per carn i esperit.
Ent?s aquest punt, podr?em passar a la segona q?esti?: tenguent en compte que l?esperit i la carn normalment no junyen tan f?cilment, quin del dos ?s el que guanya?
Molts diran que l?esperit ?s el que ha de guanyar, si volem que tot vagi b?. I en teoria, potser que tenguin ra?.
Per? jo dir? que no, que no ha de guanyar.
Vict?ria veritable
El concepte de ?guanyar? implica que l?altre ha de perdre. I jo, a aix?, no ho puc acceptar!
Qu? dir?eu si la q?esti? hagu?s estat: en un matrimoni recent, se confronten el nuvi i la n?via i comencen una nova vida plegats; qui guanyar??
Me direu que la comparaci? ?s indecent? Potser. Moltes vegades la veritat ?s indecent. I no per aix? deixa d??sser veritat.
Tampoc no vull dir que la comparaci? sigui punt per punt exacta, ni de lluny. D?altra banda no me negareu que s?assemblen bastant.
La vict?ria ?s quan la parella decideix son cam?, quan ambd?s se plantegen llur futur, quan preveuen els problemes que els poden sorgir i preparen una bona t?ctica per resoldre?ls. Quan posen en clar quin ?s el motiu del matrimoni i qu? ha de fer cadasc? per poder assolir la meta, per arribar a un bon resultat.
Escampar la boira
El cos i l??nima han de fer el mateix: entendre el motiu de la nostra vida en aquest M?n amb un cos i una ?nima conjunyits, que han de treballar plegats i que han d?arribar a una meta que ens sembla un inc?gnit, una n?bula, una boira impenetrable. No hi ha m?s remei que escampar la boira, aclarir les idees, posar les cartes damunt la taula.
Els dies de Cap d?Any i el Dia del Perd? s?n per aix?, per aidar-nos a aclarir les idees, a escampar la boira.
Recon?ixer les faltes i els fracassos ?s possible nom?s quan se sap quina ?s la meta, quan se coneix la ruta. Que si no la coneixem, com podrem saber si l?hem errada?
I conv? tenir en compte que, a part de la nostra identitat particular, en tenim una de nacional. I en el sentit nacional tamb? estam en un proc?s de retorn especial, de la Di?spora al Pa?s que el Creador ens atorg?. I com membres d?aquesta Naci? hem de tenir en compte quin ?s el nostre deure o la nostra missi?.
Bona firma
En el Dia del Perd? el Creador firma i confirma l?aspecte que ha de tenir per cadascun de noltres aquest any que ara comen?a. Si ?s un any de vida, un any d?alegria, un any de prosperitat, o el contrari?
La firma no ?s un decret drac?ntic d?un dictador que perdona o castiga segons l?humor que tengui aquell dia. ?s el resultat del nostre treball, de l??xit que hem tengut a l?hora de corregir el passat i de planejar el futur; de la sinceritat de les nostres proposicions i promeses.
Que el Senyor ens firmi a tots en els Llibre de la Vida,
Hathim? tov?!
Nissan ben-Avraham
Rab? Nissan ben Avraham
7/10/2008