Comentari a la paraixà de Waïqrà

0 Comments

Anti-màrtirs – Por Rabí Nissan ben Avraham

7/12/2007

Vuit Sacrificis 

Dijous passat, la vespra del mes d’Adar, en lloc de començar el mes amb l´alegria de la propera festa de Purim, d’aquí dues setmanes, un atentat terrorista ens ho desbaratà tot i convertí la nostra alegria en una terrible desgràcia.
Un jove àrab, d’una barriada de Jerusalem, entrà a la ieixivà de Mercaz ha-Rav – una escola rabínica prop de l’estació central de Jerusalem –, i assassinà a sang freda vuit alumnes que hi estudiaven.
En realitat només hi moriren tres alumnes de la ieixivà, ja que els altres cinc eren alumnes de “Yaixlaç”, un institut de segona ensenyança que hi ha just a devora, jovenets de quinze a desset anys que venien sovint a la ieixivà en haver acabat llurs estudis diaris a l’institut.
Un dels jovenets assassinats, Yonatan Eldar, que havia complit els seus setze anys una setmana abans, és un veïnat meu que he tengut el gust i l’honor d’ensenyar quan estudiava primària a Xiló.
Altre jovenet és Séguev Peniel Avihail, el nét del Rabí Eliahu Avihail, que fundà l’associació d’Amixav pel retorn dels jueus d’arreu del món a llurs arrels.
L’enterrament fou a l’endemà, abans de començar xabbat.

El malentès
Fa devers tres mil setcents anys el Creador li ordenà a Avraham que sacrificàs el seu fill (Cf, Gèn 22). Un dels capítols més cruents i més espantosos. Al darrer moment l’aturà diguent que oferís un moltó en lloc del seu fill.
Molt més tard, a finals del Primer Temple, el Profeta Irmià (Jeremies) protestava davant els habitants de Jerusalem diguent que els altars que havien construït a la Vall de Hinnom (la Gehenna) per tal d’oferir els seus fills als ídols cananeus, eren en contra la voluntat del Creador, que no volia sacrificis humans.
No hem de menysprear les ganes que tenia aquella gent d’oferir llurs fills. No és una infravaloració de la vida humana. És un sentiment molt fort que representa la predisposició a entregar el més car i estimat al Creador. És una expressió molt aguda, destorsionada, del verset que diu “Estimaràs el Senyor el teu D-éu, amb tot el teu cor i tota la teva ànima i totes les teves forces” (Deut 6:4). Un sentiment sublim d’entrega, de submissió, per un ideal noble i elevat.
És un terrible malentès creure que podem oferir-li els nostres fills com sacrificis propiatoris o coses per l’estil.

Anti-màrtirs
El judaisme està violentament en contra dels sacrificis humans, en contra dels màrtirs. El judaisme predica la consagració de la vida, i no la de la mort.
La nostra paraixà, basada en el capítol abans citat del Gènesi, parla dels sacrificis animals, que vénen a proporcionar l’escapatòria per aquest sentiment tan fort que podem sentir – les ganes d’atorgar tot el que tenim al qui ens proporciona tot el que tenim. No un sacrifici humà sinó un sacrifici animal: en el moment en què es veu l’animal degollat – es calma el sentiment que ens indueix a oferir un fill o la nostra pròpia persona.
La santificació de la vida significa que estam obligats a convertir cada moment de la nostra vida en un moment sublim i elevat.
Els màrtirs, els jueus que moren a mans dels nostres cruels enemics, perden l’oportunitat de seguir lloant el Creador amb llurs obres diàries; són com brotets arrencats del jardí on creixien, que ja no podran donar fruit. Són efectivament un sacrifici que el Poble es veu obligat a oferir, però que seria infinitament molt millor si els poguéssim deixar seguir vivint.
Tanmateix, el profit que si en surt és el del sentiment d’unitat de destí que recorre totes les comunitats jueves arreu del món. Un petit conhort per la família i pels veïnats.

Xabbat xalom,
Nissan

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.