Stunt double
Hi ha persones que necessiten que una altra persona els complementi. Per exemple, els actors de cine que han d?efectuar escenes perilloses tenen els seus dobles (?stunt double?) que ho facin per a ells, llevat del fam?s canton?s Jackie Chan que no ho permet i que s?estima m?s rompre?s el cap ell tot solet.
Tamb? hi ha pol?tics famosos que se saben en perill a causa de la gran quantitat d?enemics que cultiven, com l?Estimat L?der Kim Jong-Il de Corea del Nord, que ja no sabem quina ?s exactament la seva cara, ja que moltes vegades apareix un doble seu a les parades militars que presideix?
En ambd?s casos, dels artistes i dels pol?tics, el doble ha de performar les escenes considerades m?s perilloses. S?n persones que estan avesades a pegar bots especials, a caure de grans altures o a efectuar accidents de cotxes o de motos.
Divina Com?dia
Un cas molt especial de ?doble? ens el propociona la Tor? en la paraix? d?aquesta setmana, com continuaci? de la de la setmana passada.
A la ciutat de Haran, (o Harran, segons l?actual grafia turca), a voreres del riu Balikh, han nascut dues germanes bessones filles de Lavan, cosines dels dos germans bessons Ia?aq?v i ?Essau. I la gent de Haran, que coneix la hist?ria de I?haq (Isaac) amb la seva neboda Rivc? (Rebeca), ja conjunyen de bell nou els fills de les dues fam?lies i ja saben com acoplar-los. La pubila pel primog?nit i la petita pel caganiu.
El problema principal est? en qu? Le?, la germana major, no t? cap ganes de casar-se amb el p?l roig primog?nit de la Casa d?Avraham, ?Essau, ja que m?s de dues vegades li han contat les seves activitats, que no s?n les que a ella m?s li agraden.
D?altra banda, haur?em d?aclarir qu? passa amb la primogenitura d?aquella fam?lia, ja que hem sentit a dir que el fill petit l?hi compr? al major, i potser que haurem de canviar els papers dels actors.
Quan Ia?aq?v es present?, a la paraix? de la setmana passada, davant el seu pare per tal de rebre la benedicci? que aquell pensava donar a ?Essau, v?rem veure l?expressi? del pare, diguent: ?La veu, ?s la veu de Ia?aq?v, i les mans s?n les d?Essau? (G?n. 27:22). Els exegetes rab?nics diuen que, a partir d?aquell moment, Ia?aq?v estava destinat a interpretar els dos papers de la Divina Com?dia: no tan sols el d?intel?lectual, que havia interpretat amb la seva veu fins aquell moment, sin? tamb? el d?activista, que estava en les mans d?Essau.
Les noces de Ia?aq?v amb les dues germanes li aporten el car?cter indispensable (una introvertida i l?altra extrovertida, una m?s idealista i l?altra m?s materialista) per que els seus fills puguin dedicar-se a les tasques que el Creador els imposa.
Idealistes
Pot ser que aquest moment en qu? I?haq bene?a son fill Ia?aq?v amb les bendiccions que tenia pensades per ?Essau, fou el que convert? el Poble jueu en un Poble capdevanter, ple de l?ders capitalistes i comunistes, cient?fics i industrials, que no aturen de cercar la f?rmula m?gica que els ajudi a millorar el benestar de la Humanitat.
M?s endavant, molt m?s tard, quan Ia?aq?v torna de son exili a casa de les seves cosines-esposes i de son oncle-sogre, es torna trobar amb el seu germ? i amb son ?ngel protector en una lluita que dura tota la nit i de la qual en surt mig-coix.
Aix? vol dir que Ia?aq?v, i noltres els seus descendents, ens veim obligats a ocupar-nos personalment de la direcci? teor?tica i activa de les grans empreses i de les grans iniciatives que el M?n necessita. I aix?, el jueu sempre ho ha fet. Amb m?s o menys ?xit. Per? sempre amb el mateix zel, entusiasme i energia dels que volen amillorar el benestar universal. Que, en realitat, no ?s m?s que la tasca que ens impos? el Creador quan pos? tot aquest M?n en nostres mans: no, no tan sols en mans dels jueus, ?s clar. Per? quan ens adonam que l?immensa majoria de pobles del M?n s?interessen ?nicament en el seu propi benestar en detriment de tots els dem?s, no ?s d?extranyar que els idealistes jueus segueixin apuntant-se noves vict?ries, encara que siguin criticades poques d?cades m?s tard.
El Poble sempre est? en el conflicte intern entre aquestes dues tend?ncies, la materialista i l?idealista, intentant trobar la combinaci? ideal entre elles.
Encara ens manca fer ?s del cam? que el Creador ens present? per tal de poder efectuar aquestes tasques d?una manera m?s acurada i reeixida, que ?s mitjan?ant les normes de conducta expressades a la Tor?. Quan el Poble d?Israel (torni) esser capa? d?usar-les en les seves actuacions, podrem assegurar que, a la fi, arribarem a bon terme.
Tot aix?, sens dubte, ?s part de la veritable Divina Com?dia.
Rab? Nissan ben Avraham
12/07/2008