Persones normals??
La Tor? no ?s una Llei per a persones normals, ja que persones normals volen dirigir els seus actes de manera que ells pensen i consideren ?normals?. Per? la Tor? ?s una Llei Divina que vol dirigir-nos segons el nostre potencial m?s subconscient, m?s ?ntim. Segons el potencial que nom?s el Creador de l?Home pot con?ixer.
La xarxa de Lleis i de Manaments que ens presenta la Tor? est? destinada a treure a la pr?ctica, a posar en marxa i descobrir tot aquest potencial que tenim al subconscient, amagat a un rac? oblidat de la nostra ?nima i que molt poques persones s?n capaces de treure?l sense l?ajut d?un factor extern.
El Poble d?Israel accept? fa m?s de tres mil trescents anys el jou de la Tor?, ja que ?s un Poble de caparruts que volen treure tot el potencial, no tan sols de si mateixos sin? tamb? de tot el que els revolta. Volen con?ixer el ?per qu?? m?s ?ntim de la seva personalitat, i dels ?ssers que estan en contacte amb ells, i dels processos socials, pol?tics, religiosos i culturals que viuen. I la Tor? ens presenta la resposta a aquestes questions, ?amagada? en els codis en qu? est? escrita.
El teu germ?
Per exemple, un dels Manaments m?s ?l?gics? i que no haur?em de considerar com ?religiosos? sin? m?s b? com ?socials? ?s l?obligaci? que tenim de tronar un objecte perdut a son propietari legal. La Tor? repeteix en la paraix? de ?Qui Tec??, al cap. 22 vers. 1-3, que en cas de trobar un objecte, un ase, una prende de vestir, o qualsevol altre cosa perduda, tenim l?obligaci?, jo diria moral, de retornar-la a son propietari. Aquest Manament ja el coneixem del Llibre de l??xode cap. 23 vers. 4. Nom?s que all? parla de l?objecte del teu ?enemic? (en hebreu diu ?son-akh?? ? el teu odiat) per recalcar que l?obligaci? arriba fins el punt de no poder-te desentendre d?ell pel fet d?estar-ne enemistat, i aqu? parla del teu germ?.
Quan parla del teu germ?, podries pensar que es tracta d?una persona coneguda, no precisament del fill de ta mare, per? resulta que aquesta premissa no ?s correcta, ja que diu ben clarament que ?si no el coneixes, has de guardar l?objecte a ca teva? fins que el vengui a reclamar. O sia, que ?el teu germ?? ?s un desconegut.
Per posar les coses clares, hem de dir que qualsevol persona, en qualsevol estat i en qualsevol moment, ha d?estar als teus ulls al nivell de ?germanor?, com si f?ssiu fills de la mateixa mare. Vol dir que quan ens posam en contacte amb qualsevol persona, quan parlam d?ella o amb ella, quan la veiem o l?escoltam, per molt extranya que ens sembli i per poca gr?cia que ens faci, hem de tenir en compte que ?s un germ? nostre (imaginau que l?heu perdut a la guerra o a un naufragi i vos retrobau despr?s de vint o trenta anys de separaci?).
Nom?s en casos molt especials es pot considerar una persona com ?enemistada? o ?odiada?, i ?s, segons l?explicaci? dels Savis, quan veus que comet faltes i s?en fot de les teves amonestacions (i no el pots acusar al Tribunal, ja que ets l??nic testimoni dels seus fets, i per que sigui acceptat has de mester un altre persona que tamb? ho testimoni?).
El ramat de cabres
Aquest Manament diu que, en cas de no poder retornar l?objecte al teu germ? pel fet de viure lluny, o de ser desconegut, l?has de guardar a ca teva fins que el vengui a reclamar.
Aix? pot crear mil problemes, com ?s de suposar. Posem per cas que has trobat una gallina (en lloc de l?ase que diu la Tor?). Qu? passa amb els ous que pon durant la temporada, dies, setmanes, que esperes que la venguin a reclamar? De qui s?n aquests ous, de l?amo de la gallina, que ?s propietatt seva, o teus, que l?alimentes?
El Talmud conta l?hist?ria d?un rab? que nomia Hanina ben Dossa, que trob? just davora ca seva dues gallines. Dos anys m?s tard, arribaren dues persones i una coment? que en aquell mateix indret havia perdut dos anys abans dues gallines. Rab? Hanina el sent? i li digu? que tenia guardades les dues gallines i les li volia tornar. El dugu? al tancat on hi tenia els animals i li mostr? un ramat de cabres, diguent-li: ?aquestes s?n les teves gallines?. Havia venut els ous que havien post i havia comprat m?s gallines i aix? havia crescut fins que les havia convertit en un ramat de cabres.
A l?hora d?examinar aquest fet, resulta l?gic pensar que el comportament de Rab? Hanina no fou el normal, ja que la majoria de persones que tenen dues gallines no arriben a tenir un ramat de cabres al cap de dos anys, ja que fan truites dels ous o mengen un pollastre rostit de tant en tant, mentres que Rab? hanina havia conservat tot el capital sense treure?n cap d?ficit, sense tenir en compte el consum i el treball que els havia dedicat.
Per? Rab? Hanina havia obrat de la mateixa manera que hauria volgut que obrassin en cas d??sser ell el qui les hagu?s perdudes
El Talmud s?ocupa igualment d?exposar les possibilitats de que l?amo se n?afluixi de la seva p?rdua. Per exemple, si es tracta d?una cosa de poc valor per? que costa venir a replegar-la, podem donar per ent?s que ja no tornar? i que s?en desent?n d?aquest objecte. El Talmud parla d?una barcella de grans de blat escampats davora l?era, que ?s cosa de poc valor i que costa venir a replegar-los d?enterra, i que, per tant, podem suposar que se n?afluixa d?anar-hi i que per tant ja no li pertanyen; el primer que arribi els pot agafar per compte propi. Per? el talmud vol saber qu? en direm de la mateixa quantitat de blat, per? acaramullat a un rac?, o d?una quantitat m?s gran escampada de la mateixa manera? O en cas que l?amo encara hagi de tornar a l?era per qualsevol altre motiu, i que no li sapi greu acalar-se per recollir aquell blat que no se tudi.
Societat de consum
Totes aquestes preguntes i discussions v?nen a mostrar-nos el valor que poden tenir els objectes i la cura que hem de tenir a no perjudicar-los i a saber respectar les propietats alienes.
I no tan sols les propietats alienes, sin? tamb?s les pr?pies nostres, ja que un dels vicis m?s greus que t? la nostra societat de consum ?s el de tudar les coses. Els productors fan coses barates i que se tuden aviat, per tal que en comprin una altra al cap d?un parell de dies, o d?un parell d?anys, i aix? poder continuar el negoci. I la gent apr?n a mirar comprensivament l?objecte que se torna inservible al cap duna dotzena de vegades que l?hem fet servir, com si fos el m?s natural del m?n que una cadira duri nom?s tres o quatre anys, i gr?cies! I despr?s mira nost?lgicament les cadires velles, les que ha heretat dels seus avis, diguent: ah, un temps sabien fer les coses millor!
Els fems estan plens d?objectes que ning? ja no els vol, malgrat que nom?s tenen un pern fluix o una cama torta. La gent s?avesa a tudar les coses, els objectes perden el poc valor que encara tenen.
La Tor? ens ensenya exactament el contrari. Cada cosa t? el seu valor. I m?s que m?s els animals i les persones!
Jo crec que en gran part hem arribat a aquesta situaci? pel fet d?estar desconnectats del treball f?sic que ens juny a la terra o als objectes que manufacturam. Les m?quines ho fan tot i ens allunyam dels fruits de les nostres mans, que ja no s?n de les nostres mans sin? del dit que petja el bot? que posa la m?quina en marxa. V?nen f?cilment, i se?n van f?cilment.
De totes maneres, tal vegada serveixi per donar-nos la sensaci?, ben certa, que hi ha coses que t?nen molt m?s valor que no tots aquests objectes materials, i que conv? aplegar els valors espirituals que s?n els que podrem endur-nos a l?altre M?n.
Xabbat xalom,
Nissan
Rab? Nissan ben Avraham
10/09/2008