1. A punt d?entrar
El Poble d?Israel est? ja a punt d?entrar a la Terra Promesa.
Han passat quaranta anys de c?stig per no haver volgut entrar que havien tengut l?oportunitat de fer-ho, quan Moix? envi? els espies que, en lloc d?animar el poble a entrar a la Terra Promesa, els explicaren que seria massa dif?cil.
Moix? ja ha trobat, el Creador l?hi ha indicat, la persona que ha de conduir el Poble en els anys perillosos de la conquesta, una persona que ?s capa? de comprendre les raons de cadascun dels membres del Poble, tal i com el mateix Moix? podia.
El Poble est? esperant que arribi el moment de travessar el riu per entrar al Pa?s. ?s un somni ja vell, possiblement quasi convertit en utopia, com ho pot ?sser per alguns dels jueus d?avui en dia el pensar en la venguda del Messies.
Per? el somni sembla ja molt prop?: estan acampats just a la vorera oriental del riu, i a l?altra costat ja poden veure les murades de la ciutat de Jeric?.
2. La Sedici?
En aquest moment arriben dues tribus per parlamentar amb Moix?.
?Les terres que hem conquerit a la vorera oriental del riu s?n bones per criar ramat, i noltres en tenim de molt grans!?
No has d??sser massa llest per comprendre el que t?estan insinuant aquestes dues tribus. Est? massa clar.
Moix? es fa el desent?s. Vol que ho diguin clarament.
I fins que no ho diuen expl?citament no els contesta.
Per? la resposta que els d?na no ?s, segurament, la que s?esperaven.
?Voleu dir que els vostres germans aniran a la guerra i voltres romandreu aqu?? No vos basta amb el que feren els espies, que desmoralitzaren el poble i per culpa seva hem trigat quaranta anys en arribar a les portes del pa?s, i que ara ho voleu repetir??
Sembla com si aquestes dues tribus de Gad i Reuven (i mitja, ja que, m?s tard, s?hi afeg? la meitat de la tribu de Menaix?) es volgu?ssin desconnectar de la resta del Poble. Com si no volgu?ssin haver de patir m?s anys de guerres contra els cananeus i de conflictes territorials que segurament hi haur? a l?hora de distrubuir les parcel?les entre les dotze Tribus. Ells han trobat un territori que ja est? conquerit, encara que no sigui part de la Terra Promesa a la qual encara no han entrat. No importa! Ells s?estimen m?s escindir-se del Poble per tal de poder fruir ja dels avantatges que tenen a m?.
Despr?s d?aclarir que les dues tribus i mitja estarien a disposici? de les altres nou i mitja, enviant un contingent de 40.000 soltats al front fins que acabin la conquesta de tota la Terra Promesa, Moix? acorda atorgar-los els territoris que demanaven. No s?en parla per res de la reacci? de les altres tribus. Que no crec que en fossin gens ap?tics.
3. L?Altar
Realment, la Tor? no en parla, per? si en parlen al Llibre de Yehoix?a (Josu?). Aquesta demanda cre? una veritable crisi, que continu? catorze anys m?s tard, despr?s d?haver complit les cl?usules de l?acord.
El Llibre parla del moment en qu? els soldats tornen del front i a la vorera del riu construeixen un altar.
Malgrat els catorze anys de companyonia en les diferents campanyes que lliuraren contra els cananeus i les vict?ries que assoliren, la reacci? de les nou tribus i mitja davant el fet d?aquells soldats resulta no menys que sorprendent: es preparen per atacar-los.
La ra? que donen a l?atac ?s que, amb la construcci? de l?Altar a la vora del riu, proclamen la seva intenci? de separar-se de la resta del Poble, ja que menyspreen l?altar que ja hi ha al Tabernacle.
Sortadament, abans d?enviar els soldats a l?atac, decideixen enviar una delegaci? amb els deu pr?nceps de les tribus i amb Pinhas, el Sacerdot, per tal d?aclarir les seves intencions.
No se veu clar a bastament si les tribus sedicionistes canviaren d?opini? quan van veure la reacci? de les altres, o si des del comen?ament no tenien les intencions que els addu?en; la questi? ?s que conseguiren evitar la guerra.
No, les intrigues i les tensions entre els deiferents grups que formen el nostre Poble no s?n gens noves. Aquest exemple ?s un dels menys greus: podeu veure al Llibre del Jutges, caps. 19-21 o al Segon Llibre de les Cr?niques, cap. 13 o al cap. 28 i comprovar que les relacions podien arribar a molt greus.
4. Difer?ncies perilloses
En les tres setmanes de dol, des del 17 de Tammuz fins el 9 d?Av, en que commemoram les fases de la destrucci? del Temple, conv? tenir en compte que les difer?ncies entre els grups que composen la nostra societat no han d?arribar a punt d?ebullici? o d?explosi?.
La delegaci? dels representants del Poble tengu? un efecte positiu, al manco en el sentit d?aplacar la f?ria de les relacions.
No s? si les dues tribus es sentiren cohibides i tengueren por d?expressar-se lliurement; de totes maneres hi ha l?nies roges, com la de la sedici?, que no es poden traspassar mentres el concepte de l?unitat del Poble no v? en detriment dels drets de les tribus que el formen.
En el Poble d?Israel, tanmateix, la manca d?un dels membres el trasforma en tolit. I per tant el retorn d?aquells membres que es perderen durant els dos mil anys de Di?spora ?s una questi? vital per la ?resurrecci?? del Poble.
Rab? Nissan ben Avraham
23/07/2008