Comentari a la paraixà de Huqqat: Ànimes Pures

0 Comments

Ànimes tristes

La majoria de la gent del món està encara convençuda de tenir una ànima prou invisible, a demés del cos visible.
Ho dic perquè n’hi ha un grup bastant gran que diu que si no la podem veure, senyal que no existeix.
Bé, no tenc ganes de discutir ara aquest punt. Vull sortir de la premisa que existeix i que quan la gent diu “jo” no es refereix a son nas o a son cor, ni tan sols a son seny o a son cervell, sinó a sa vituperada ànima.
Una ànima que és sensible, massa sensible, als incidents que l’envolten.
I que quan la Torà parla de la puresa o l’impuresa es refereix senzillament a l’estat d’aquesta ànima: la puresa significa que l’ànima està tranquil•la i alegre, mentres que l’impuresa denota un grau d’alarma, d’esglai, de terror o de tristor. Una impuresa creada per situacions de mort, de desgràcia, de defecte i d’anomalia, tant si és per “culpa” pròpia com si li vé completament de per sorpresa. L’ànima està trista.

Ocasions especials
I convé tenir en compte que la majoria de les impureses no són crítiques en dies normals o en situacions rutinàries. Només quan una persona vol entrar al Santuari o vol participar en una ofrena al Temple, ha de verificar si ha arribat a l’estat anímic adequat, si la seva ànima és pura, si no està baix l’influència d’alguna estupefacció que no li permeti el contacte amb el Creador per mitjá d’aquest sacrifici que està oferint.
Òbviament, sempre hi havia persones que desitjaven estar en un estat anímic millorat que els permetès un contacte ininterromput amb el Creador, i per tant procuraven estar sempre en estat de puresa. Però la Torà no exigeix aquest estat en la vida quotidiana.
Actualment hi ha un tema que encara depèn de la puresa: el contacte matrimonial entre els dos cònjuges. El període mensual de la dona és un fracàs, ja que la dona no ha aconseguit atorgar una nova vida, i per tant l’ànima està en una condició d’impuresa que ha de ser superada amb el procés de purificació.
De totes maneres, l’impuresa més greu és la causada pel contacte amb la mort humana.
El trastorn és immens, ja que l’ànima, per definició pròpia, no pot concebir l’estat de mort, la manca de vida, ja que ella mateixa és pràcticament immortal. Només en casos molt extrems es pot arribar a aniquilar l’ànima, però no és el cas normal, el rutinari. En canvi, pel cos la mort és el procés normal i sembla com si des del moment del seu naixement no fa més que atansar-se a la mort: llurs sistemes necessiten ésser constantment mantenguts per tal que no es deteriorin. Tan diferent de l’estat de l’ànima! Com ho pot comprendre?!

Què significa el procés de purificació?
La paraixà de la setmana (Nombres cap. 19) ens parla del procés de purificació de l’ànima després d’estar en contacte amb un mort.
El procés de purificació ha estat considerat per molts de ’científics’ com una autosuggestió, una autohipnosi i àdhuc un rentat de cervell. Una sèrie de actes estranys, aspergint aigua sagrada en la qual han mesclat cendra d’una vaca roja que ha estat cremada en condicions especials…
És veritat que aquest procés de purificació és tan complex que fins i tot el rei Xlomó (Salomó) no assolí comprendre’l. com diu al Llibre de Cohélet 7:23 “He dit: «Vull fer-me savi!» Però la saviesa era lluny de mi”.
Bé, tanmateix es tracta d’un procés bastant crític, destinat a retornar la pau a una ànima trastornada i mentres no siguem capaços d’analitzar correctament el comportament de cadascun d’aquests dos components, el cos i l’ànima, i llur interacció, ens resultarà bastant difícil comprendre la necessitat del procés i el podrem seguir considerant com un procés màgic d’autosuggestió. Molt políticament correcte.

Com funciona l’ànima?
Hem de reconèixer que molt poc sabem de noltres mateixos, del funcionament de la nostra ànima, de la seva “personalitat”, dels sistemes que hi operen.
En un estudi impresionant denominat “Els Vuit Capítols”, un veritable clàssic de l’estudi de l’ànima, el famós savi cordovés Maimònides explica les pautes que rigen el “funcionament” de l’ànima durant els anys que viu dins el nostre feble cos humà. No com pensa molta gent que hi ha diversos centres anímics i que cadascun d’ells funciona per separat, sinó un sol centre amb diverses funcions. Però això ja és tela per altra comentari. De moment bastarà saber que tenim una ànima pràcticament desconeguda i que ens convé començar a prestar-li una mínima atenció fins que, poc a poc, anem coneguent-la millor.

Tanmateix, quan el cos mori ens quedarà només l’ànima…

Xabbat xalom

Nissan

Rabí Nissan ben Avraham
2/07/2008

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.