Est?ndard Nacional
La paraix? d?aquesta setmana, B?huqotai, ?s un llarg enfilall de malediccions per aquells que profanin la santetat de l?any sab?tic, la ?xmitt??.
Com ja sabem de la paraix? anterior, cada set anys ?s obligatori fer descansar la terra, com mostra de la santetat especial que t? la Terra d?Israel. Est? prohibit sembrar o conrear la terra i els fruits que hi cr?ixen de per si tenen una santetat especial que impedeix fer-n?hi negocis o exportar-los fora de la Terra d?Israel.
Aquest manament ?s molt dif?cil de complir, ja que tots els agricultors queden desenfe?nats durant tot l?any. ?s necessari un grau molt alt de fe en el Creador per abandonar el camp durant tot un any i deixar que els ve?nats el puguin fruir. I no tan sols els ve?nats, sin? tamb? els animals? (vegeu Lev?tic 25:7).
Aix? fou el tema de la paraix? anterior. El tema de l?actual ?s, en realitat, declarar que aquest alt grau de fe del que parl?vem ?s el grau est?ndard del Poble d?Israel, ja que el que no compleix aquests dictats est? exposat a tots aquests c?stigs del cap?tol 26.
O millor, diria que la prova que el manament de l?any sab?tic ?s l?est?ndard del Poble ?s el fet que es tracta d?un manament dirigit a tot el col?lectiu i no tan sols als individus. ?s un Manament Nacional. Aix? com el descans sab?tic setmanal ?s un manament personal, individual, el de l?any sab?tic ?s nacional. I per tant els c?stigs s?n a nivell nacional, que ?bviament afecten a cada individu del poble, per? la seva redacci? est? en un plurar col?lectiu.
La fian?a
La Tor? sobreent?n la premisa de la fian?a m?tua entre tots els membres del Poble. En realitat, la re?tera moltes vegades en els textes, ja que ?s un concepte dif?cil d?entendre i molt mal de pair. Aix? significar? que jo ser? el responsable dels pecats que pugui fer el meu ve?nat?! La Tor? ho repeteix en la nostra paraix? (26:37): ?Ensopegaran l?un amb l?altre com davant l?espasa?. Aquesta ensopegada no ?s tan sols f?sica, sin? tamb? espiritual. Una persona cau per causa (del pecat) de l?altra!
La fian?a m?tua ?s l?expressi? formal, estatut?ria, legal, d?un concepte espiritual que indica la perfecta unitat de tots els membres del Poble.
Quan Yehud? vol conv?ncer son pare que els permeti que Biniamin els acompanyi en el pr?xim viatge a l?Egipte, li diu: ?Jo en ser? fiador, me?n podr?s demanar comptes? (G?nesi 43:9). Els Savis expliquen que l?arrel del verb ?fiar? en hebreu ?s la mateixa que la de ?mesclar?, significant que ?la meva ?nima est? mesclada amb la seva? i tots els esfor?os que feria per tal de salvar la meva pell, s?n els que far? per salvar la seva. I m?s, ja que Yehud? es present? voluntari per ser l?esclau de Yossef en lloc del seu germ? petit!
Economia espiritual
La fian?a, ?s clar, t? dos sentits. Vull dir, que tal i com hem vist que podem rebre el c?stig del pecat que ha fet el nostre ve?nat, per la mateixa regla de tres podem rebre el premi per una bona acci? que l?altre hagi fet.
Amb aquest tema en general acaba el Llibre del Lev?tic, que ?s el de les normes de comportament dirigides m?s estrictament als Levites i als Sacerdots que oferien els sacrificis al Tabernacle (o al Temple). I la get podria pensar que, ja que s?n les normes dels Levites, no tenim noltres cap necessitat d?estudiar-les ni de con?ixer-les.
Per? en realitat s?n una mostra cont?nua de la fian?a de la qual parl?vem justa ara, ja que els sacrificis particulars de cada persona que decideix amillorar el seu comportament, repercuteix immediatament en tot el poble i al?a l?RNB, el promig nacional, i per tant, tamb? en la renda per c?pita. Aqu? ?els pobres? surten guanyant, ja que el compte nacional els afegeix ?punts? que ells, personalment, no havien guanyat. A difer?ncia de l?economia nacional, on els pobres no poden menjar els punts que els corresponen segons la renda per c?pita, a l??economia espiritual? aquests punts s?n molt tangibles i els proporcionen una empenta imprescindible per poder ascendir per una escala que no ?s gens f?cil de pujar. Igualment, a l??economia espiritual?, els ?rics? no perden els punts positius que tenen, sin? que ?han de pagar? els deutes dels ?pobres?, en una s?rie de perills i aventures que hauran d?afrontar.
Cadasc? segons les seves possibilitats i els seus esfor?os.
Xabbat xalom,
Nissan
Rab? Nissan ben Avraham
25/05/2008