Comentari a la festa de Xavuot – Pentecosta

0 Comments

Noces nacionals

Hi ha noces particulars i n’hi ha que ho són generals, nacionals.
Per exemple, quan el príncep d’Escòcia, o el president francès, es casa, tot el públic del Regne Unit o de França s’emociona. Pot estar-ne a favor o en contra, però no li passarà desapercebuda.
Però en realitat encara es tracta d’unes noces particulars, de les que tothom en pren part, d’una manera o de l’altra.
Encara hi ha un concepte que es diu “noces nacionals”. Noces de la Nació. La Nació “es casa”. No amb una dona, o amb un home, sinó amb un concepte.

En teoria, podríem dir que França s’ha casat amb el concepte de República: llibertat, igualtat i fraternitat. No sé si tots els altres paísos del Món poden dir que s’han casat amb conceptes, amb ideals, amb il•lusions, amb “behaviour” o modus vivendi. La veritat és que no ho podria dir ni tan sols de la Nació francesa, malgrat el que he escrit fa un moment.

El compte de l’ómer
El Poble d’Israel surtia de l’Egipte despullat de personalitat nacional. Havien passat molts d’anys d’esclavitut i de penúries que havien conseguit anul•lar, fer un buit, en la personalitat particular de tots i cadascun dels membres del Poble, i també de la Nació en si. En què es diferencia aquesta nació de qualsevol altra?
Ja des de l’endemà de la Sortida d’Egipte, despullats d’identitat, es compten els dies que manquen fins el moment en què podrem forjar el nostre destí, els nostres ideals. Aquest és el secret del Manament de “comptar l’ómer”, dia rere dia, fins a la Festa de Pentecosta (= cinquanta dies) o de les (set) Setmanes.
És com el còmput que fan els escolars per saber quants de dies manquen fins el final de curs. Només que el seu còmput és “negatiu”, vull dir, que van restant els dies que passen, mentres que el “compte de l’ómer” és positiu, ja que va afegint els dies que passen.

Esborrar el passat?
La raó és que en el còmput negatiu dels escolars no fan més que expressar la seva actitud i presisposició als estudis que estan cursant i que desitgen que tot desapareixi quan el curs acabi. En canvi en els dies que passen mentres ens acostam a la festa de Xavuot, volem que tot el que hem anat aprenguent en el curs de la nostra vida sigui més i més part ingredient de la nostra identitat.
No volem negar un passat, unes experiències que hem viscut, tant si són bones com si no tant, ja que sabem perfectament que tot és un llarg aprenentatge on els nous estudis es basen en gran mesura en els anteriors. No volem oblidar que vam ser esclaus a l’Egipte, malgrat que, sens dubte, fou una experiència horrorosa, ja que ella mateixa ha de marcar la nostra relació cap a les injustícies socials. No volem oblidar tan sols aquests cinquanta dies sense personalitat, ja que el sentiment de futilitat o fatuïtat que ens embolquen quan perdem els ideals ens ha de seguir empenyent cap uns ideals més alts.
La psicologia parla de persones que es queden encallades en un passat que, com més anys passen, més lluent ens pot semblar. O en un esdeveniment negatiu, traumàtic, que com més passa es fa més terrífic i aixafant.
A l’altre extrem de l’espectre, n’hi ha que viuen només el moment present, sense fer cap cas al passat i, per conseqüència, sense programar cap futur. Ja que el futur depèn d’una relació amb un passat determinat, si no vol ser una quimera utòpica.

Renovació
Els Savis d’Israel expressen llur concepte en l’escala de Ya’acov (Gènesi 28:12) que estigui “apuntalada a terra i el cap toqui al cel” – volguent dir que els ideals han d’estar connectats (recolzats!) amb el present i el pretèrit.
Les festivitats d’Israel ens fan viure cada any de bell nou unes experiències personals i nacionals que ens revifen els ideals que ja hem viscut parcialment i que encara no hem assolit del tot.
Sobretot la Festa de Xavuot que evoca el moment en què el Poble d’Israel “es casà” amb uns ideals expressats en el gran Llibre de la Humanitat, i que, en el moment en què el tornam viure – renovam i reafirmam les il•lusions, els conceptes i els ideals que formen la nostra identitat nacional.

Hag saméah (feliç festa)
Nissan

Rabí Nissan ben Avraham
3/06/2008

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.