Esquizofr?nia Mundial
La fam?lia de Pinh?s
Els ex?getes de la Tor? expressen la pregunta, ja al comen?ament de la paraix?, demanant quina necessitat hi ha d?anomenar la genealogia de Pinh?s fins a Ahar?n i per qu? no els bastava anomenar el pare.
M?s endavant la paraix? s?ocupa de la repartici? del territori de la Terra Promesa entre les fam?lies del Poble d?Israel. Cada persona que sort? d?Egipte tenia dret a rebre una parcel?la de la Terra Promesa, i en cas de morir aquesta persona, els seus fills heretaven el dret sobre la parcel?la. I en cas de no tenir fils (o filles), eren els germans o els nebots del mort els que l?heretaven. I cadascuna de les tribus se dividia en llinatges i se subdividia en caps de fam?la que tenien dret d?heretatge.
I per tal de saber quines eren les fam?lies, o quantes eren, fou necessari fer el cens de tot el Poble.
Aix? ens resulta que gran part de la paraix? s?ocupa, directament o indirecta, del tema de les fam?lies.
Fins fa pocs anys la majoria de la gent no s?en ocuparia massa d?aquest tema, ja que la fam?lia era una instituci? natural ?bvia. Per? com que les darreres generacions han conseguit esbucar aquesta idea, ?s necessari dedicar-li unes poques l?nies per tal de provar de recuperar part del perdut.
Fam?lies i semi-fam?lies
S?ha posat de moda parlar de fam?lies uniparentals, com si fos una cosa natural i normal. I ning? s?en preocupa encara, ja que ?s massa recent i encara no s?en veuen les repercussions.
Com ?s possible que creixi un infant sense pare, o sense mare, i se desenvolupi normalment?
La medicina moderna comen?a a descobrir els desastres que pot causar el fet que a un nad? li manqui el calor d?una abra?ada amorosa en els primers mesos de la seva vida. Quin desastre quan li manca el desenvolupament dels primers mesos sense experimentar la caiguda dels objectes, sense provar de pronunciar els sons de les paraules.
Quin temps s?estorbaran en descobrir els desastres del creixement d?un infant sense pare o sense mare? I no en parlem de les ?fam?lies? formades per dos pares o per dues mares! Quin trastorn mental, espiritual li causen al fill?
Tal vegada siguin coses que noltres, a la nostra generaci?, no ho puguem arribar a con?ixer. I tal vegada l?increment de la viol?ncia que en som testimonis tengui relaci? amb aquests trastorns socials i familiars de la nostra ?poca.
?ticosociologia
No, no ?s un invent de la nostra generaci?, ni molt manco. Ens basta obrir els llibres dels profetes per adonar-nos-en que fa quasi tresmil anys ja coneixien aquest fen?men. Quan els profetes parlen la la caiguda d?un imperi no expliquen tan sols les intrigues internacionals que el provocaren sin? que s?afiquen dins les quatre parets de llurs habitants i examinen el seu comportament moral i ?tic.
Qu?, encara hi ha qualc? que vulgui sostenir que la persona humana ?s esquizofr?nica i son comportament ?personal? no t? res que veure amb el seu comportament ?social?, o que l?actuaci? en temes morals i ?tics no repercuteix en la profesional?
Contrap?s
El contrap?s ?s que la persona se sent permanentment fermada a uns codis ?arcaics? que el volen fer regressar a la fosca de l?Edat Mitjana. La persona vol gaudir de les forces de la vida que t?, i si li plau viure amb un altre del mateix sexe, o si vol canviar de parella cada setmana o cada nit, no vol que ning? li posi traves ni li faci problemes de consci?ncia.
La veritat ?s que l?argument ?s correcte, per? les conclusions no ho s?n.
La persona humana no pot viure amb l?impressi? d?estar empresonada i for?ada a fer unes coses que no vol fer. No ha de tenir l?impressi? de viure a les fosques en una societat primitivista, antiquada o coactiva. Aquest ?s l?argument. I ?s perfectament correcte.
Esbucar barreres
De totes maneres, aix? no vol dir que hagi d?esbucar totes les barreres i viure en la disbauxa. La llibertat d?una persona pot perjudicar la de l?altre: vol ?gaudir? d?una dona, per? ella no el vol. No vol treballar per haver alimentar els seus fills, i aquests se moren de fam o de fret. No vol frenar la llengua i se passa el dia difamant i denigrant els altres.
La necessitat de barreres, de normes de comportament reconegudes per tots els membres de la societat ?s indispensable. La gran questi? ?s: qu? inclouen aquestes barreres? Per qu? ens diuen que una cosa ?s immoral i prohibida, o una altre ?s anti-?tica i censurable, sobretot quan el cos hum? la ?necessita? o la ?desitja?? i m?s quan aquesta actuaci? no denota cap dany a una altre persona, com pugui ser el matrimoni unisexual, o les actuacions a porta tancada, o les que se fan amb el consentiment expl?cit del particular o de la societat mateixa? Qui ens demostra que aquests fets tamb? tenen el seu p?s en la infraestructura social, nacional i universal de manera que ens puguin censurar la nostra actuaci??
Esquizofr?nia mundial
La humanitat est? descobrint la seva pr?pia unitat i s?est? curant poc a poc de l?esquizofr?nia de qu? pateix al no saber junyir les diferents parts de qu? est? composta. Ja sabem que hi ha temes que totes les explicacions del M?n no bastaran per fer-ho entendre a les persones que se senten perjudicades pels ?prejudicis? socials o religiosos. Les que no volen acceptar el fet que un fill bord, fill d?un pare que no ?s el marit de la mare, no sigui un fill normal.
Haurem de passar per tots els tubs i per totes les pen?ries de l?amarga experi?ncia fins que arribem a recon?ixer el que la Tor? ja ens ensenya des de fa tres mil trescents anys. Segurament aquest ?s el secret de la llarg?ria del M?n.
Personalment, m?alegra molt que la meva filla Hodai? accepti per complet les normes de la Tor? i s?hagi casat aquesta passada setmana amb un jove que ho t? igualment clar i n?estigui dispost a complir-ho.
Rab? Nissan ben Avraham
13/06/2006