Comentari a la paraix? de Breix

Quina difer?ncia hi ha entre l?home i l?anima

Fugir de la responsabilitat

Quina difer?ncia hi ha entre l?home i l?animal? Els cient?fics s?han plantejat aquesta pregunta m?s d?una vegada, tal com tamb? ho han fet els fil?sofs. La resposta a aquesta pregunta reflexa normalment la tend?ncia del que la formula, ja que aquells que no volen prendre gaire responsabilitats sobre els propis actes, preferiran dir que la difer?ncia ?s marginal, mentres que aquells que reconeixen l?import?ncia dels fets humans s?estimaran m?s dir que la difer?ncia ?s substancial.

Tant uns, els cient?fics, com altres, els fil?sofs, han fet mil experiments per demostrar les seves conclusions; experiments per dem?s interessants amb resultats sorprenents, sens cap dubte.

A l?hora de legir els primers cap?tols de la Tor? per for?a ha de tornar surgir aquesta pregunta, ja que no s?n pocs aquells que actualment posen per model de conducta els instints animals, o que se permeten fer tot all? que el seu cos (animal) els exegeix.

Tot ?s f?til

La veritat ?s que la resposta que ens d?na el gran Savi, el Rei Xlom? (Salom?) ens ressulta completament inesperada: ?la superioritat de l?home per sobre l?animal ?s nul?la, ja que tot ?s f?til? (Coh?let [Eclesiast?s] 3, 19).

No ?s aquest l??nic lloc en qu? el Rei Xlom? ens deixa bocabadats. Aix? mateix sembla que aqu? s?ha passat una mica!

Els Savis (posteriors) d?Israel ja s?han afanyat per rectificar la mala impresi? d?aquest verset i, incloent-lo en l?oraci? matinal, li afegiren una conclusi? que ?s mala de veure a l?original: ??tot ?s f?til; a part de l??nima pura, que retr? comptes davant el Rei de Reis?.

Per? la veritat ?s que el Rei Xlom? se refereix, en els versets anteriors, als esdeveniments o als incidents que els poden oc?rrer. Els homes, com els animals, poden caure malalts, reben l?influ?ncia del fred o de la calor, i al final se converteixen en pols, del que provenen. El fet que una persona se comporti perfectament des del punt de vista ?tic o moral (seguint els dictats de l??nima), no el salvar? ni de la mort ni del grip (quasi-)anual.

L??nima pertany a un altre estrat. Tant, que pot ser no tenim els mots adequats per parlar-ne. No s?n miracles el que l??nima ha de fer pel cos; vull dir, que si l?home se comporta segons els dictats de l??nima no hem d?esperar que pugui caminar per damunt la mar o que pugui entrar dins el foc sense cremar-se. No s?n els atributs de l??nima.
Dues ?iod?.

La Creaci? de l?home fou doble: la Creaci? del cos i la de l??nima, representades en el text hebreu en dues ?iod? en el verb ?wai?cer? (= form?), mentres que en el que es refereix als animals hi ha una sola ?iod?; el significat b?sic no canvia, per? l?esot?ric ?s quasi oposat. L?animal t? un sol instint, mentres que la persona humana en t? dos: un instint animal i un instint espiritual.

Per desgr?cia el vocabulari catal? ?s equ?voc, ja que ??nima? sembla m?s a ?animal? que no a ?esperit?. En aquest sentit els animals no tenen ?nima. En hebreu hi ha mots diferents pels diferents significats: la ?n?feix? ?s l?esperit de vida com? tant pels animals com per les persones humanes. Els homes tenen, a dem?s, altres quatre tipus d??esperits?: ?r?ah?, ?nxam??, ?hai?? i ?iehid??, cadascun m?s alt que l?anterior, de les que s?en ocupa la ci?ncia cabbal?stica.

Els Savis expliquen que aquestes dues ?iod? representen les dues creacions: la del cos i la de l??nima. A dem?s, l?arrel del verb ?wai?cer? [=”iod”, “??di”, “reix”] crea el mot ?i?cer? que ?s l?emprat per significar els ?instints?. En realitat significa que l?home t? dos instints: ?i?cer tov? i ?i?cer ra? ? el bon instint i el dolent.

El ?i?cer ra? ?s el que causa l?inclinaci? humana al comportament que actualment es denomina ?natural?, ?lliure?: ?s el mal instint, que no ens permet diferenciar-nos dels animals, que no permet que l??nima, l?esperit, influeixi sobre la persona. Creu que l?esperit ?s una gran mol?stia i que viuria millor sense ell.

El ?i?cer tov? ?s el que ens encoratja a fer conviure el cos amb l??nima, l?esperit amb la mat?ria. L?esperit no vol anul?lar la mat?ria, ja que sense ella no podr? fer res. Tampoc no la vol ofegar ni restringir, sin? que la vol guiar per tal que pugui desenvolupar-se al m?xim. Ho podem comparar als exercicis que fa un atleta per tal de poder arribar a acompliment m?s perfecte. ?s clar que si fa els exercicis i les dietes sense recordar el motiu, li poden causar gran mol?stia, per? quan t? la meta clara, no li ha de saber greu abstenir-se de menjar greix?

L?entrenament comen??, segons el compte jueu, fa cinc mil set cents seixanta set anys i encara no l?hem acabat. A vegades sembla que tot el que hem fet fins ara no ha servit de res i que l?enemistat entre el cos i l??nima ?s cada vegada m?s forta. Jo crec que, al contrari, la mat?ria se n?adona que no pot funcionar sense l?esperit i est? fent els darrers intents de viure ?independentment? d?ell. Tant a nivell particular com a nivell universal. La formaci? est? a punt d?acabar; a continuaci? comen?ar? un Altre M?n, el de la pr?ctica en que funcionen, com haurien d?haver fet de tot d?una, ambd?s en plena harmonia.

Rab? Nissan ben Avraham

18/10/2006

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.